La fractura

Demà comença la set­mana que ens ha de por­tar al que Pedro Sánchez diu que és la frac­tura. Però no ha estat el pri­mer de par­lar-ne, més aviat ha estat un dels últims a afe­gir-se a un adver­ti­ment que fa temps que ve de Madrid i de la gent que, quan cele­brem una con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya, aca­barà decan­tant-se perquè con­ti­nuem units amb Madrid. Tot junts, yeah! Quo vadis, Sánchez?, com hau­ria dit Tra­bal. Per evi­tar la frac­tura el remei que pro­posa tam­poc no és gaire ori­gi­nal: no votar el 9-N i con­ti­nuar en la línia “del diàleg, de la nego­ci­ació i de l'abso­lut res­pecte a la lega­li­tat”. Res que no ens hagués dit abans Pérez Rubal­caba i, abans que ell, molts altres polítics tan ben inten­ci­o­nats com ells. Jus­ta­ment per demos­trar aquesta bona intenció, els que for­men part –no goso dir encara– del PSC van a les reu­ni­ons sobre la con­sulta del 9-N, bo i que adver­tei­xen que aquesta con­sulta no es farà. Deu ser fumut això d'haver d'anar a reu­ni­ons amb la idea que s'hi va a par­lar de coses que no es faran. Com tanta altra gent d'aquest país, jo també tinc una experiència bas­tant dila­tada a anar a reu­ni­ons on es parla de tot de coses que poden o que no poden pas­sar. Quan pas­sen, com que ja han pas­sat, gene­ral­ment ja no s'hi pot fer gaire res. Quan no pas­sen, però, sem­pre queda el con­sol de pen­sar que ha estat així gràcies a les inter­ven­ci­ons dels que ja deien que allò no pas­sa­ria. Deu ser això el que fa el PSC en aque­lles reu­ni­ons. Jo me'ls ima­gino aixe­cant el dit o espe­rant que els toqui el torn i dient sem­pre: “No en par­leu més. Que el 9-N no es votarà.” És això també el que va venir a fer Pedro Sánchez al Palau de la Gene­ra­li­tat fa uns dies. Me l'ima­gino també dient: “Pre­si­dent, no par­lis més del 9-N que no es votarà perquè, si es votés, hi hau­ria frac­tura.” Com que això de no votar ja fa temps que li diuen els del PP, compto que el pre­si­dent Mas va fer com jo, va mirar al Goo­gle i va pre­gun­tar-li de quin tipus de frac­tura par­lava: s de canya verda, si en rodet, si per aixa­fa­ment? “No que aques­tes frac­tu­res són incom­ple­tes i la que tu bus­ques serà com­pleta.” I, lla­vors, en Sánchez devia espla­iar-se expli­cant allò de la frac­tura total: famílies divi­di­des, Cata­lu­nya a la galàxia exte­rior, lluny de qual­se­vol asso­ci­ació o orga­nisme inter­na­ci­o­nal, fora fins i tot dels mapes. I tot això només per votar. No per anar amb cotxe, amb moto o per prac­ti­car un esport d'alt risc, no: només per votar. Sí senyor, només per posar un pobre vot en una urna. Encara que sigui d'aquells que diran sí-no o no-no. Ja ho veuen. Un acci­dent ter­ri­ble.