Coratge

Fotut quan un govern ha d'apel·lar al coratge per fer la seva feina; és a dir, per governar. Coratge, “fermesa de cor davant el perill o les dificultats”, segons el diccionari de l'IEC. Un govern pot parlar d'habilitat, de rigor, de seriositat, fins i tot de duresa... Però quan parla de coratge vol dir que la cosa es posa realment negra.

Doncs, ves per on, coratge és precisament una de les paraules clau de l'entrevista al conseller de la presidència, Francesc Homs, que Xevi Xirgo publicava diumenge en aquest diari. Una entrevista interessant –encara que sigui el director, bé se li ha de reconèixer–, un diàleg cru i sense excessives concessions de cara a la galeria. Menys crua i més pendent de l'opinió publicada però també interessant era l'entrevista que feia Salvador Sostres diumenge mateix a Oriol Junqueras a El Mundo. Interessant per altres raons. És evident que Sostres ha aconseguit una peça d'aquelles que agraden a El Mundo, entre altres raons perquè encara no s'havia assecat la tinta del diari i ja provocava esquerdes en la imprescindible unitat dels partits catalans.

Però tornem a l'entrevista a Francesc Homs i la seva apel·lació al coratge. Una apel·lació sense matisos. Tan directa com les amenaces que arriben per terra, mar i aire des de l'Estat. S'acosten temps complicats i cal que el govern no ho amagui. Està bé que el número dos de l'executiu adverteixi que, a més de la unitat, el que marcarà la història dels pròxims dies és el coratge. El coratge de tots. Catalunya està plantejant un pols duríssim a l'Estat, aquest Estat que té l'aixeta dels diners, l'aixeta del Tribunal Constitucional, l'aixeta del Codi Penal i totes les aixetes que calguin per inundar Catalunya o per deixar-la més seca que una arengada. A gust del consumidor. Així que, ànims. Perquè, com diu Homs: “Quan un s'hi apunta, s'hi apunta amb totes les conseqüències,” O no?