Escou Escòcia

Escou que un res­pon­sa­ble polític dimi­teixi vint-i-qua­tre hores després, encara no, d'una der­rota a les urnes. Escou als que no ho fan, mal­grat les catorze impu­ta­ci­ons judi­ci­als pen­dents, refu­gi­ats en el seu afo­ra­ment del tot legal, del tot il·lícit. Escou que lliu­re­ment la ciu­ta­da­nia opini uni­ver­sal­ment amb un o dos sí o amb un no o exer­cint el seu dret a abs­te­nir-se incons­ci­ent­ment o cons­ci­ent. Escou als anacrònics que habi­ten al segle XIX (un menys, per a les elits de les espa­nyes totes) i uti­lit­zen el Twit­ter del XXI per aixe­car fal­sos tes­ti­mo­nis. Escou que tanta gent reclami cívica­ment —pot­ser massa i tot, de cívica­ment— dipo­si­tar un vot/una per­sona, d'una manera reglada. Escou a tots aquells que vol­drien un bri de violència col·lec­tiva per no haver de men­tir en seu par­la­mentària o a les tele­vi­si­ons. Escou que a qua­tre pas­ses d'aquí, direcció nord-oest, veïns euro­peus —bé, euro­peus a la britànica— sàpiguen tro­bar el punt d'equi­distància per ser ago­sa­rats i fer d'un dia labo­ra­ble entre set­mana la gran festa de la democràcia, sense metàfora pos­si­ble. Escou als que fan de la figura retòrica l'única retòrica per afron­tar la rea­li­tat reve­lada en giga­fo­tos gegants. Escou que la par­ti­ci­pació política activa d'un nom­bre ele­vat de ciu­ta­dans pugui fer can­viar orde­na­ments jurídics i rebut­jar inter­pre­ta­ci­ons cavernàries de les regles del joc here­ta­des de períodes gens reco­ma­na­bles. Escou que els temps de reco­llir sig­na­tu­res per impul­sar una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (a l'Estat i a l'estruc­tura d'estat) ja no entre­te­nen ni com­pro­me­ten, ni a uns ni als altres ni als sig­nants. Escou que les pro­pos­tes per a una Europa dels pobles o per a una Europa de les naci­ons (dues pro­pos­tes històriques de dues can­di­da­tu­res tra­di­ci­o­nals a les elec­ci­ons euro­pees) siguin —ara— sobre la taula dels mer­ca­ders de la vic­to­ri­osa Europa dels estats. Escou haver de lidiar (ara que els toros ja estan mal vis­tos per mig món) des de l'arena, a peu, de luces (poques), mar­cant paquet i a qua­tre mil·límetres d'un cos social amb ganes de brega a totes les pla­ces. Escou veure a TV3, la nit elec­to­ral esco­cesa, Jordi de Juan com a advo­cat i pro­fes­sor uni­ver­si­tari de Dret ana­lit­zant la qüestió, fent pro­jec­ci­ons d'ana­lista, men­tre el pas ele­vat del via­ducte del tren con­ven­ci­o­nal con­ti­nua ele­vat mal­grat les seves pro­me­ses i el parc Cen­tral. Ai, que em perdo! Escou Escòcia. Cou Cata­lu­nya. Bull Girona. Vull votar, com si fos aquesta jor­nada la pri­mera volta, per fer un sonor “empe­ra­driu!”.