La primera fase de la pèrdua

Aquest cap de set­mana, escriure un arti­cle d'opinió sobre la con­sulta per a un diari imprès és córrer el risc de con­ver­tir-lo en obso­let al cap de cinc minuts. Però s'accepta el repte. Perquè, al cap i a la fi, tot està anun­ciat i l'única cosa que falta per saber és el con­tin­gut de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que tam­poc hau­ria de tri­gar gaire.

Costa de creure que el text ori­gi­nal, les esme­nes, els esbor­ranys i el text defi­ni­tiu d'una llei que ha estat deba­tuda i apro­vada pel Par­la­ment de Cata­lu­nya no hagin sigut reco­llits pels dipu­tats del Par­tit Popu­lar i que, en con­seqüència, no siguin des de fa dies en mans dels ana­lis­tes polítics i jurídics del govern espa­nyol ni en poder dels mem­bres del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Si la senyora Sánchez-Camacho, el senyor Millo i tots els d'aquesta colla –que estan tot el dia pre­di­cant que la majo­ria par­la­mentària a favor de la con­sulta és una sedició en tota regla i que les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les ocu­pa­des pels seus core­li­gi­o­na­ris ens amor­ra­ran a la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal– no han estat capaços de posar-se al ser­vei d'una estratègia simi­lar, ja em diran què hi fan al Par­la­ment a banda de fer-s'hi per­ma­nent­ment els ofe­sos i esven­tar fan­tas­mes. És a dir: de temps, els en sobra. La qüestió –santa innocència!– és si aquest tri­bu­nal tro­barà argu­ments jurídics per anul·lar una llei que ha filat molt prim i, sobre­tot, si la cele­ri­tat amb què ha actuat el govern espa­nyol es com­pen­sarà amb la màxima dilació per des­ba­lles­tar per la via política el que pot­ser no sigui tan fàcil des­mun­tar per la via jurídica. La des­ver­go­nyida com­pra­venda de favors entre el PP i el PSOE que hem vis­cut aquesta set­mana evi­den­cia prou bé de quin cos­tat es decan­ta­ran els argu­ments.

Ara bé: quins argu­ments polítics poden reba­tre el clam d'1.800.000 per­so­nes al car­rer, la deter­mi­nació de 750.000 sig­nants d'una petició de con­sulta, el suport del 78,5 per cent dels dipu­tats del Par­la­ment de Cata­lu­nya, de 864 muni­ci­pis (un 91,23 per cent), de 37 con­sells comar­cals i de qua­tre dipu­ta­ci­ons? No n'hi ha.

Però som encara en la fase de la negació, que és la pri­mera de les fases de la pèrdua. Ens fal­ten encara les de la ira, la nego­ci­ació, la depressió i l'accep­tació. Així que pre­pa­rem-nos i tin­guem paciència.