Marca Espanya

No n'hi havia prou amb una corrupció rampant que s'ha incrustat sense pietat fins al darrer racó de la vida política, ni amb l'evidència d'uns alarmants dèficits democràtics en el funcionament de l'Estat. La marca Espanya va rebre ahir un nou –i inquietant– revés. Una nova puntada de peu propinada per un govern cada cop més atrapat en l'atapeït garbuix d'errors que va teixint tot solet. Aquesta vegada ha estat el virus de l'Ebola el que ha contaminat el funcionament de l'executiu de Mariano Rajoy. De cop i volta hem conclòs que les aparatoses vestimentes amb què es cobreixen els sanitaris i la dramàtica urna en què enclaustren els malalts deu ser en realitat un mena d'atrezzo, atès que personal de l'hospital Carlos III ha denunciat que a l'hora de la veritat s'havien de defensar de la malaltia lligant-se guants de làtex amb esparadrap. Ningú ens ha explicat com pot ser que no saltessin totes les alarmes en el precís instant en què una persona que ha estat en contacte amb el virus –i que, per tant, seguint un estricte protocol, s'ha de prendre la temperatura dos cops al dia– dóna els primers símptomes de febre. No sabem per què va passar tota una setmana, abans que la infermera afectada fos ingressada, que a més l'enviessin a l'hospital d'Alcorcón i la traslladessin en una ambulància convencional i sense especial protecció per als sanitaris. Si la roda de premsa que va oferir la ministra Ana Mato dilluns va provocar perplexitat, és senzillament esfereïdor que ahir, 24 hores després de l'anunci del primer cas d'Ebola a Europa, ningú fos capaç d'argumentar com s'havia pogut produir un contagi que els experts consideren pràcticament impossible. Falten explicacions, potser perquè tot plegat resulta realment inexplicable.

Aquesta és la imatge que el govern Rajoy transmet des de les primeres pàgines dels principals diaris del món. Aquesta és avui la marca Espanya.