Un pas endavant

Ho hem tor­nat a fer. Tos­su­da­ment alçats, com diria l'amic Llach. Més de 100.000 per­so­nes vam tor­nar a rati­fi­car ahir la força i volun­tat de la soci­e­tat civil cata­lana. La plaça Cata­lu­nya va ser un clam per deci­dir el nos­tre futur polític ben aviat, tal com vol una majo­ria social i política del nos­tre país.

Els últims cinc anys els par­tits i les ins­ti­tu­ci­ons han estat a l'altura i han anat fent camí. Cons­truint un procés ple de ten­si­ons i d'acords, però avançant junts. I mal­grat les hores d'incer­tesa i el perill del desànim, ahir vam tras­lla­dar als par­tits que hem de con­ti­nuar junts el camí, com fa Òmnium amb l'ANC i altres enti­tats de la soci­e­tat civil. Els par­tits han de refer aquesta uni­tat perquè la con­sulta del 9-N s'assem­bli tant com sigui pos­si­ble a la con­sulta con­vo­cada pel pre­si­dent Mas el pas­sat 27 de setem­bre. Gràcies a la uni­tat va començar tot; amb ella ho hem de saber aca­bar tot.

Uni­tat, urnes i inde­pendència. Aquests són els tres punts del nos­tre posi­ci­o­na­ment d'ahir. Uni­tat de tots els par­tits per fer pos­si­ble la mobi­lit­zació del 9-N; un man­dat de les urnes clar; i inde­pendència, si una majo­ria de cata­lans i cata­la­nes així ho volem. Per això hem dema­nat al pre­si­dent Mas la con­vo­catòria d'elec­ci­ons ple­bis­citàries en un ter­mini màxim de tres mesos. Volem ini­ciar la pri­ma­vera del 2015 amb un nou par­la­ment cons­tituït. Si el pre­si­dent ho fa tindrà el nos­tre suport i con­ver­ti­rem el 9-N en una mobi­lit­zació mas­siva.

Seguint els infor­mes del Lli­bre Blanc de la Tran­sició Naci­o­nal, apos­tem perquè els par­tits inclo­guin en els seus pro­gra­mes sis com­pro­mi­sos: pri­mer, apro­var solem­ne­ment, en la pri­mera sessió ordinària del Par­la­ment sor­git de les elec­ci­ons, una decla­ració per ini­ciar el procés de cre­ació de l'Estat català inde­pen­dent; segon, pro­po­sar al govern de l'Estat l'ober­tura de nego­ci­a­ci­ons per tal de fer efec­tiu el man­dat rebut de la majo­ria de la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya; ter­cer, posar en conei­xe­ment de les auto­ri­tats de la Unió Euro­pea l'inici del procés de cons­trucció de l'Estat català inde­pen­dent; quart, posar en conei­xe­ment de les prin­ci­pals orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals inter­go­ver­na­men­tals l'inici del procés esmen­tat; cinquè, dis­se­nyar i cons­truir les estruc­tu­res d'estat necessàries per tal que el nou Estat pugui començar a actuar com a tal en el ter­mini més breu pos­si­ble; i sisè, pro­cla­mar, entre 6 i màxim 12 mesos a comp­tar de la decla­ració, la inde­pendència de Cata­lu­nya.

El 9-N acu­di­rem a les urnes, perquè ha de ser la pri­mera volta del procés elec­to­ral que viurà el poble de Cata­lu­nya els pro­pers mesos, con­vo­cats a unes elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya de caràcter ple­bis­ci­tari, refe­rendàries, en què tot­hom pugui votar si vol o no la inde­pendència. Hi acu­di­rem per tor­nar a expres­sar al món la nos­tra deter­mi­nació abso­luta de deci­dir el nos­tre futur, denun­ci­ant també un estat impropi que ens nega aquest dret.

Ahir també vam rea­fir­mar que ara és l'hora de la gent, que mereix veure cor­res­posta la con­fiança dipo­si­tada en els nos­tres polítics. És l'hora de fer rea­li­tat el sí a un país millor, sí al futur dels nos­tres fills, sí a la inde­pendència de Cata­lu­nya. Aquesta és la nos­tra posició perquè cre­iem que el canvi és la millor opció per al nos­tre progrés. Però diem gràcies també a tots els demòcra­tes del nos­tre país que pot­ser avui encara no han deci­dit el sen­tit del seu vot però que defen­sen amb nosal­tres la democràcia i la lli­ber­tat.

Cata­lu­nya viu la revo­lució democràtica més impor­tant de la seva història. La revo­lució groga, la revo­lució del som­riure i de la par­ti­ci­pació. La força de la gent que es mou per gua­nyar el nos­tre futur és enorme, ina­bas­ta­ble. És emo­ci­o­nant veure milers de volun­ta­ris de la cam­pa­nya Ara és l'hora mobi­lit­zant-se per la giga­en­questa, per escol­tar com ima­gina tot­hom un país nou, o bé per difon­dre arreu els nos­tres argu­ments amb dese­nes i dese­nes d'actes. El procés cap a la inde­pendència és el camí de retorn a casa. I ahir vam rea­fir­mar la nos­tra deter­mi­nació per obrir del tot la porta entre­o­berta que s'albira.