Qui controla el descontrol?

“No sé qui mana, allà”, va decla­rar Rajoy en al·lusió a Cata­lu­nya. Vis­tes les tur­bulències que sac­se­gen el seu govern pot­ser la pre­gunta per­ti­nent seria si Rajoy sap qui mana a Espa­nya. ¿Sap qui governa aquest des­go­vern mar­cat per la cor­rupció, la fusió entre poders i la pro­pa­gació interes­sada de la (des)infor­mació? Tots els indi­cis apun­ten que, amb una classe política auto­pa­ra­lit­zada, la sala de màqui­nes de l'Estat queda sota els domi­nis dels jut­ges i dels ser­veis secrets de la poli­cia. En reacció al procés sobi­ra­nista el PP, auxi­liat pel PSOE i per tants intel·lec­tu­als d'esquerra, remarca que per damunt de tot cal pre­ser­var l'imperi de la Llei. No deixa de fer gràcia que qui s'està sal­tant cons­tant­ment la llei (ERO a Anda­lu­sia, tar­ge­tes opa­ques, ope­ració Púnica...) fins al punt de posar en escac i mat la con­fiança civil de l'Estat, ara s'eri­geixi en àngel cus­todi de la Llei. Diu Elkai­zer, peri­o­dista d'El País, que el Minis­teri de l'Inte­rior fabrica infor­ma­ci­ons escom­bra­ria per enfon­sar el sobi­ra­nisme. La irrupció fei­xista al Par­la­ment, el cas Camarga, les acci­ons de guàrdies civils i sol­dats de l'exèrcit estri­pant este­la­des, les met­xes soci­als que PP i C's estan pro­vant d'encen­dre, la per­se­cució del jutge Vidal i les difa­ma­ci­ons con­tra per­so­nes de l'entorn sobi­ra­nista..., con­fir­men aques­tes cla­ve­gue­res.

Però enmig del tsu­nami segur que hi ha sec­tors que inten­ten con­tro­lar aquest des­con­trol. Si són sec­tors amb intel·ligència pragmàtica s'hau­ran ado­nat que Pode­mos es per­fila com una peça vital perquè en breu serà l'única força política gene­ral amb capa­ci­tat cohe­si­o­na­dora. I, per tant, serà l'escletxa per a una refun­dació lam­pe­du­si­ana de l'Estat. Pode­mos ofe­reix la cosmètica impres­cin­di­ble per sobre­viure en aquests moments: veri­tat des­car­nada, popu­lisme des­bo­cat, màrque­ting utòpic, innocència pre­so­cial... I, sobre­tot, de Pode­mos algú deu espe­rar que aporti l'opor­tu­ni­tat de reco­sir Cata­lu­nya a l'Estat, aquest cop en nom de l'untuós i auto­ritària­ment pater­na­lista “no us dei­xem mar­xar perquè us esti­mem”.