Arrenquem a córrer

Hi ha una nova faula uni­o­nista que comença a obrir-se pas dis­cre­ta­ment als mit­jans de comu­ni­cació i entre els opi­na­dors ofi­ci­als del regne: a par­tir del 2015, després de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves espa­nyo­les, can­viarà la cor­re­lació de for­ces a l'Estat i, Deus ex macc­hina, se'ns obri­ran les por­tes del cel i podrem esta­blir una nego­ci­ació franca per fer una reforma de la Cons­ti­tució que ens reco­nei­xerà ple­na­ment i resoldrà tots els nos­tres pro­ble­mes. Fi.

Per sor­pre­nent que sigui, hi ha gent de bona fe que es creu aquesta gran fal·làcia. Més enllà del fet que la Cons­ti­tució post­fran­quista està dis­se­nyada de tal manera que sigui irre­for­ma­ble en els aspec­tes bàsics, la rea­li­tat és que el sis­tema polític espa­nyol és una bomba de rellot­ge­ria. És un patró que hem vist mol­tes vega­des a diver­sos països: par­tits amb una llarga tra­jectòria, que han gover­nat en règim de lla­dro­nici, cauen per la podri­dura de les seves arrels, com aquells edi­fi­cis que són ender­ro­cats amb explo­sius als fona­ments i s'ensor­ren com cas­tells de car­tes. Va pas­sar a Veneçuela, on els par­tits de sem­pre van fon­dre's en la seva pròpia cor­rupció per dei­xar lloc al cha­visme que encara governa. No vull dir que Pablo Igle­sias sigui un Chávez. Farien falta tres Igle­sias per fer un Chávez. Només dic que el sis­tema polític espa­nyol explo­tarà i el millor que podem fer és arren­car a córrer i que quan això passi ja siguem ben lluny, cons­truint la nova república.