Churchill

Boris John­son, que aspira a ser pri­mer minis­tre de la Gran Bre­ta­nya, acaba de publi­car un lli­bre sobre Churc­hill per rei­vin­di­car la seva figura, esve­rat de veure que molts joves del seu país con­fo­nen el nom del cèlebre diri­gent amb una marca de cigar o una casa d'asse­gu­ran­ces. El lli­bre de l'alcalde de Lon­dres es titula The Churc­hill Fac­tor i una de les idees que vol com­ba­tre és el pre­ju­dici mar­xista que diu que la història avança moguda per for­ces imper­so­nals. A Cata­lu­nya li con­vin­dria molt tenir algun polític que cregués, com Churc­hill, i com el senyor John­son, que caràcter és destí i que els líders han d'anar davant i no dar­rere o al cos­tat del poble. També neces­si­ta­ria una ciu­ta­da­nia que aban­donés la idea que entre tots ho farem tot i que si els nos­tres líders no res­po­nen en podrem posar uns de nous d'un dia per l'altre. John­son s'iden­ti­fica amb un Churc­hill que es va negar a pac­tar amb Hit­ler con­tra­di­ent l'opinió de la flor i nata de la soci­e­tat anglesa i de la premsa de Lon­dres. S'iden­ti­fica amb un home que no va donar coar­ta­des fàcils als angle­sos, ni als seus amics nord-ame­ri­cans, i que va veure millor que Lord Hali­fax, que era més alt i tenia més pedigrí que ell, la diferència entre la veri­tat i el simu­la­cre. Com tots els grans homes, Churc­hill era cons­ci­ent del pes que la història i els valors trans­cen­dents juguen en l'alta política. Sabia que la prin­ci­pal funció d'un líder és treure el millor de la gent. Els líders vul­gars juguen amb les bai­xes pas­si­ons i es dei­xen ado­rar per les raons equi­vo­ca­des; els líders impor­tants obli­guen el seu poble a res­pon­dre a pre­gun­tes incòmodes i a fer-ho sense excu­ses ni res­sen­ti­ment. No pas per mes­si­a­nisme, sinó perquè veuen la relació que hi ha entre la pui­xança d'un país i el seu sen­tit de la dig­ni­tat, entre la neces­si­tat de ser pragmàtic i el deure de no ren­dir-ho tot a la con­tingència. Ara que la política espa­nyola s'està enfan­gant greu­ment gràcies a una llei que quan convé legi­tima roba­to­ris i quan convé per­se­gueix pobles, The Churc­hill Fac­tor hau­ria de ser a la taula de tots els nos­tres líders.