Rebosteria política

Dime­cres pas­sat, El Punt Avui obria por­tada amb un títol sug­ges­tiu: Fis­ca­lada. No calia tenir la intel·ligència des­perta per ende­vi­nar de què anava la pri­mera plana i les inte­ri­ors de la 4 a la 16 del nos­tre diari: la inau­dita acti­tud del fis­cal gene­ral de l'Estat Edu­ardo Tor­res-Dulce, el qual tre­ba­lla amb insistència perquè pros­peri la que­re­lla con­tra Mas i diver­sos con­se­llers: l'havia pre­pa­rat abans del 9-N. Ara, però, cer­cant con­xorxa, se li han des­per­tat sen­ti­ments ido­nis per a l'aca­ra­ment: una mena d'“espe­rit de com­bat amb víctima propícia”, creu ell. Està equi­vo­cat. Mas fru­eix d'unes pseu­do­mit­ges vacan­ces, si és que es poden ano­me­nar així. Un com­bi­nat de son, semi­re­lax i família en pocs dies fa mira­cles. El fis­cal gros tindrà una sor­presa si creu que el tro­barà dis­tret o ador­mit.

Fa molts anys que els que vivim la pro­blemàtica de Cata­lu­nya envers el govern i les ins­ti­tu­ci­ons esta­tals sabem que no es pot espe­rar res de bo. Som una estra­nyesa geogràfica dese­qui­li­bra­dora en un extrem del mapa d'Espa­nya, ran d'Europa. Ara que els xine­sos enva­ei­xen entre d'altres la Medi­terrània, pot­ser ens farien a bon preu una petita gran mura­lla d'Alca­nar fins a la Vall d'Aran. La fabri­queta de naci­o­na­lis­tes a pri­mer nivell i inde­pen­den­tis­tes de segon, també demana canvi total de maquinària i pro­ducte. Cal adap­tar-la per treure única­ment sobi­ra­nis­tes. No cal pas­sar pels altres nivells.

Després que els mit­jans de comu­ni­cació euro­peus i bona part dels de la resta del món han comen­tat de manera favo­ra­ble el pacífic i asse­nyat desen­vo­lu­pa­ment del 9-N,
ha que­dat prou clar que els cata­lans, pel que fa a la lluita cru­enta, no la volem en abso­lut. Que a la vista dels com­por­ta­ments, s'havia d'esta­blir un parèntesi de reflexió d'uns i altres, sacri­fi­cant tot­hom quel­com per arri­bar a una entesa cons­truc­tiva i pacífica. En aquests aca­ra­ments ver­bals, sig­ni­fi­cats per la duresa de parau­les, ame­na­ces, denúncies i més, les mit­ja­nies i l'afany de sobre­sor­tir a la con­questa de cotes més altes, es bar­re­gen amb inter­lo­cu­tors polítics d'una fisi­o­lo­gia dife­rent: alguns tenen fins i tot la llet agra!

La cuina cata­lana, amb una base de les nos­tres tra­di­ci­ons culinàries posa­des al dia, incor­po­rant clàssics de la cuina mun­dial amb tocs per­so­nals i les cre­a­ci­ons fruit de la ima­gi­nació dels nos­tres cui­ners, ha ini­ciat amb bon peu la con­questa del lide­ratge gas­tronòmic sense fron­te­res. La rebos­te­ria també ha fet camí i alguns clàssics posats al dia tri­om­fen. No els deta­llaré i sols n'asse­nya­laré un: el cone­gut dulce de leche, desen­vo­lu­pat comer­ci­al­ment per diver­ses empre­ses cata­la­nes. Ara, però, per tri­om­far ple­na­ment s'hau­ria de reba­te­jar, regis­trar i comer­ci­a­lit­zar amb una petita vari­ant que ha assu­mit, seguint la seva deno­mi­nació en l'idi­oma d'ori­gen, com tants altres pro­duc­tes inter­na­ci­o­nals de con­sum. Es tracta del “dulce de la mala leche”.