Opinió

La reforma impossible

Mirar els noms i cognoms de les elits permet establir una llei general segons la qual les nissagues que han convergit cap al centre han pogut prosperar

Una de les qüesti­ons més com­ple­xes de l'actual pano­rama polític és aque­lla que tracta d'enten­dre les raons de la inca­pa­ci­tat de l'Estat per refor­mar-se. No hau­ria d'interes­sar als par­ti­da­ris de l'statu quo adap­tar-se a un entorn can­vi­ant per tal de poder seguir exer­cint el poder? Per què no ho fan doncs?

Les expli­ca­ci­ons habi­tu­als que tro­bem als mit­jans posen l'èmfasi en el caràcter tàctic de les actu­a­ci­ons de l'elit política. Una elit que, per tal de man­te­nir els seus bene­fi­cis, ha de posar bar­re­res a les ame­na­ces més pro­pe­res, pri­o­rit­zant l'apli­cació de mesu­res reac­ti­ves i obvi­ant el llarg ter­mini. Ame­na­ces que, apli­ca­des al govern del Par­tit Popu­lar, es tra­dui­rien en una actu­ació de con­tenció que mira tant a la dreta (mediàtica o ideològica) com a l'esquerra, con­tra­po­sant-se a l'empenta refor­ma­dora latent.

El perquè d'aquest cap­te­ni­ment, apa­rent­ment miop i defen­siu, té encara altres expli­ca­ci­ons pos­si­bles. Lakoff, el qui fou asses­sor del govern Zapa­tero, en el seu tan citat No pen­sis en un ele­fant, res­pon de manera directa: perquè l'actu­ació política tot sovint no és raci­o­nal. Els indi­vi­dus acos­tu­mem a posar la iden­ti­tat al davant del propi interès. Lakoff no en fa una queixa amarga, sim­ple­ment ho cons­tata. Quan ens toquen el moll de l'os de la nos­tra iden­ti­tat, defi­nida per uns valors i una dig­ni­tat, som capaços de fer mol­tes coses que de manera raci­o­nal no faríem. Votem iden­ti­tat, doncs, no interès. Una afir­mació que ser­veix tant per enten­dre la velo­ci­tat de cre­uer del procés català com l'actu­ació de l'Estat.

Una altra lec­tura alter­na­tiva és la que ha fet dar­re­ra­ment Fukuyama en el seu dar­rer lli­bre Poli­ti­cal order and poli­ti­cal decay. Per què el gruix de les democràcies occi­den­tals estan en crisi? Ell ens dirà que és un fet ine­vi­ta­ble. Per tal de regu­lar l'actu­ació en soci­e­tat creem ins­ti­tu­ci­ons: pau­tes comu­nes i esta­bles de con­ducta. Amb el temps aques­tes ins­ti­tu­ci­ons es tor­nen rígides, inca­pa­ces d'adap­tar-se als nous temps. Un fet que es deu a dos motius. Un de caràcter psi­cològic: som men­tal­ment con­ser­va­dors, ens acos­tu­mem a aques­tes mane­res de fer. L'altre: per l'auge dels grups d'interès que acaba fent rígides les estruc­tu­res i impos­si­bi­lita cap mena de canvi. No en va, la tendència natu­ral del diner (els pode­ro­sos, en llen­guatge ICV; la casta, per a Podem) és la de cap­tu­rar influència política. El resul­tat és la bai­xada en la qua­li­tat de l'actu­ació pública i la pèrdua d'eficiència de l'Estat.

Per al cas espa­nyol encara podríem afe­gir dos ele­ments més que expli­quen la inca­pa­ci­tat de l'Estat per refor­mar-se. Un tin­dria a veure amb les par­ti­cu­la­ri­tats de l'impacte de la crisi en la soci­e­tat espa­nyola: la pro­fun­di­tat de la qual posa en evidència la fra­gi­li­tat dels equi­li­bris ins­ti­tu­ci­o­nals here­tats, en la mesura que l'statu quo bene­fi­cia un nom­bre més petit de gent. Per altra banda, hi podem adduir raons històriques que ens recor­den el fracàs de l'Estat a l'hora d'atraure una part impor­tant de les elits perifèriques, sobre­tot cata­la­nes, cap al que ara en diem el cer­cle del Palco del Ber­nabéu. Així, mirar els noms i cognoms de les elits polítiques, econòmiques o dels qui ocu­pen les altes magis­tra­tu­res de l'Estat, per­met esta­blir una llei gene­ral segons la qual les nis­sa­gues que han con­ver­git cap al cen­tre han pogut pros­pe­rar. Tot ple­gat, el resul­tat del cone­gut fracàs de l'Estat a l'hora de repro­duir el model ins­ti­tu­ci­o­nal francès, amb París de capi­tal. En aquest con­text, la que­re­lla con­tra el pre­si­dent Mas i la seva con­ferència d'abans-d'ahir, cal enten­dre-les com el que són: dos punts sin­gu­lars d'un llarg pen­dent que fa bai­xada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia