També puc opinar

El Banc d'Espa­nya ha infor­mat que les empre­ses de l'Estat sur­ten de la crisi econòmica. L'estudi l'han fet sobre 800 grans i mit­ja­nes empre­ses. El con­si­dero cor­recte. En canvi, l'atur dis­mi­nu­eix molt poc i la sen­sació gene­ral és que tenim crisi per a estona. Vol­dria opi­nar sobre l'apa­rent con­tra­dicció del que acabo de dir. Tot­hom opina a veure qui la diu més grossa. M'hi afe­geixo.

Les empre­ses gua­nyen més. Una part d'aquests bene­fi­cis són deguts a una petita recu­pe­ració de la demanda: es com­pren més cot­xes, la cam­pa­nya de Nadal serà lleu­ge­ra­ment supe­rior a la de l'any pas­sat, etc. Per­so­nal­ment, crec que els bene­fi­cis més grans són el resul­tat d'una pro­duc­ti­vi­tat més gran. Les empre­ses han aco­mi­a­dat molt gent i estan pro­duint el mateix o més que abans amb menys per­so­nal, són més pro­duc­ti­ves. La baixa en les ven­des en el mer­cat inte­rior ha estat com­pen­sada i pot­ser ampli­ada per les expor­ta­ci­ons. Aquest punt és impor­tant per a les empre­ses cata­la­nes.

El mer­cat cada cop és més glo­bal i l'empre­sari s'ha acos­tu­mat a ven­dre al món. En lloc d'enviar els seus comer­ci­als a Valla­do­lid, Sara­gossa o San­tan­der com feia abans, ara van a Frank­furt, Sin­ga­pur o a Varsòvia.

L'atur es redu­eix molt poc. Cata­lu­nya va ser la regió econòmica euro­pea que pro­por­ci­o­nal­ment va rebre més immi­grants durant els pri­mers anys d'aquest segle: un milió i mig de per­so­nes, gai­rebé tants com els que van votar sí i sí el 9 de novem­bre pas­sat. El seu tre­ball era en gene­ral poc qua­li­fi­cat. El fort atur català afecta una part d'aquests immi­grants, la joven­tut que busca feina i alguns cata­lans de sem­pre aco­mi­a­dats. Una part dels immi­grants tenen feina gràcies al fet de tre­ba­llar els diu­men­ges o de viure per sota del nivell del que els cata­lans estem acos­tu­mats, que és supe­rior al que tenien a casa seva.

Hi ha una eco­no­mia sub­mer­gida. Segur. Un atur real del 20% a Cata­lu­nya o del 24% a la resta de l'Estat por­ta­ria a un estat de revolta diària. Pel fet de ser sub­mer­gida, no es pot cal­cu­lar, però hi és, i és impor­tant. Les estruc­tu­res de l'Estat han d'inten­tar reduir-la fins als nivell de la resta d'Europa civi­lit­zada. Però si els ins­pec­tors s'equi­vo­quen una mica d'objec­tiu, poden reduir el con­sum i aug­men­tar l'atur, ja que es com­pren i venen ser­veis sense IVA, a més bon preu.

En resum: la nos­tra soci­e­tat està més divi­dida que quan va començar la crisi. Les empre­ses que van bé, i la gent que hi tre­ba­lla per un cos­tat. Per l'altre, els aco­mi­a­dats i els qui només poden viure en situ­a­ci­ons irre­gu­lars, que són molts. És una soci­e­tat més injusta. S'equi­vo­quen aquells que diuen que tri­ga­rem vint anys a recu­pe­rar-nos, ja que no comp­ten amb l'eco­no­mia sub­mer­gida, i s'equi­vo­quen els qui cre­uen que podem posar el cava a la nevera. Els nivells de cotit­zació a la borsa mesu­ren el benes­tar d'una part de la població. D'altres saben el que és la borsa i tro­ba­ran feina aviat, con­fio. El ter­cer grup el for­men aquells que ni tan sols saben que la borsa exis­teix.