Ara torno
Un conill al país de l'Alícia
Tot i tenir el suport incondicional de dos terços dels catalans, l'Alícia estava sola com una mussola (els contes tenen aquestes paradoxes) per fer front a la terrible dictadura de l'independentisme. Un dia, apareix un conill blanc anomenat Mariano que tota l'estona mira el rellotge i diu que fa tard i li diu que l'acompanyi cap al seu cau. S'hi fiquen i, després de caminar per un túnel fosc, cauen a un pou encara més fosc. Quan per fi aterren en un lloc ple de colors, en Mariano li explica històries terribles de l'independentisme que la fan tornar petita, petita, però després li explica com lluitar-hi en contra i es fa gran, gran com un gegant. I li dóna un consell: “Al teu país, Alícia, ningú pot parlar en nom de tots els catalans, i molt menys aquests a qui els vota només un terç dels habitants del teu país en un simulacre que no és votació ni és res però que a mi em serveix per fer els comptes que m'interessen. Però jo et dic que jo sí que puc parlar per tots els catalans, perquè jo sóc més que ningú, jo sóc un conill màgic amb un rellotge de butxaca i et puc dir que el que necessiten els catalans és tot el que jo et digui.”
Després el conill Mariano se l'emporta per ensenyar-li uns herois fantàstics que salvaran el país de l'Alícia del terror, perquè són els que han construït la terra de les meravelles que és Espanya. “Mira, Alícia, aquesta carta, la Reina de Cors, és la ministra de Foment, que ha vingut trenta-sis vegades al teu país i hi ha construït carreteres i trens d'alta velocitat com no n'hi ha a cap altre lloc de l'univers.”
I van continuar avançant. “Mira, Alícia, aquesta falsa tortuga és el ministre d'Energia, que ha vingut vint-i-cinc vegades al teu país. I aquella llagosta és el ministre d'Economia, que hi ha vingut ni més ni menys que vint-i-tres vegades. Veus, no estàs sola i no has de tenir por.”
El conill blanc Mariano també li ensenya el FLA, el prodigi que dóna caritat als catalans quan els fa falta, mentre que el govern partidari de la independència no es cuida dels seus súbdits. I li ensenya també legions d'espanyols d'altres racons del país de les meravelles i com de contents estan amb el que els dóna ell.
L'Alícia pensa que només podria ser més feliç en somnis. I li diu al conill Mariano que ja poden sortir del cau. Però tot just sortir del forat s'adonen que tot encara és ple d'independentistes fent de les seves. Potser més i tot dels que hi havien deixat. I el conill blanc diu a l'Alícia que ell se'n torna cap a casa. I l'Alícia... Aquest conte no s'ha acabat.
