“Hem somiat”

Més enllà de la famosa dico­to­mia entre per­cen­tat­ges, un eslògan va fer for­tuna durant la curta però intensa vida del movi­ment Occupy Wall Street a Nova York: “No es pot arres­tar una idea.” Obli­gats a fer front a cons­tants deten­ci­ons per part de les omni­pre­sents for­ces de segu­re­tat nord-ame­ri­ca­nes, els joves mani­fes­tants van recor­dar a l'esta­ment poli­cial que les idees no moren amb les deten­ci­ons, que valors i ide­als con­si­de­rats utòpics per­vi­uen més enllà de mers arres­tos.

Amb un espe­rit simi­lar, ahir, algú anònim va dei­xar escrit amb guix damunt l'asfalt d'Admi­ralty, seu dels edi­fi­cis gover­na­men­tals de Hong Kong, que “no es pot desa­llot­jar una idea”. Mal­grat el canvi de men­ta­li­tat que va supo­sar l'esclat d'Occupy Wall Street i, també, l'evidència de la ira latent de les noves gene­ra­ci­ons i les clas­ses mit­ja­nes en temps de crisi econòmica, el movi­ment va aca­bar des­a­pa­rei­xent tan bon punt l'Ajun­ta­ment de Nova York va asso­lir la fita de des­man­te­llar el seu cam­pa­ment base, el Zuc­cotti Park.

La revo­lució dels paraigües ha per­dut Admi­ralty, Mong Kok i Cau­seway Bay arran de deman­des judi­ci­als inter­po­sa­des per com­pa­nyies de trans­port pri­va­des i a mans d'unes for­ces de segu­re­tat que van per­dre el res­pecte de tota una gene­ració aquell infame 28 de setem­bre, quan van emprar gas lacri­mo­gen per dis­per­sar una mani­fes­tació pacífica. Ferms a una volun­tat de ferro, demos­trada a còpia de pro­tes­tes, ocu­pa­ci­ons i segu­des, els estu­di­ants de Hong Kong avi­sen que tor­na­ran, que tot ple­gat no ha fet res més que començar. Caldrà veure el rumb dels esde­ve­ni­ments ara que el govern regi­o­nal se sap gua­nya­dor, però més val­dria no menys­te­nir una gene­ració que ha fet front als dic­tats de les auto­ri­tats de Pequín. Els dos mesos i mig d'ocu­pa­ci­ons no han ser­vit per forçar el govern xinès a fer marxa enrere i anul·lar la llei que per­metrà a Pequín vetar els can­di­dats a les elec­ci­ons a gover­na­dor de Hong Kong el 2017, però han ser­vit per evi­den­ciar les man­can­ces democràtiques a què fa front la regió. I, alhora, per posar en dubte el com­promís amb la democràcia dels països occi­den­tals, que sem­bla que pre­fe­rei­xen man­te­nir intac­tes els vin­cles econòmics amb el poderós gegant asiàtic.

La gene­ració dels joves Jos­hua Wong, Alex Chow i Les­ter Shum –cal recor­dar que Occupy Wall Street no va tenir mai líders ni cares visi­bles– ha fet front a deten­ci­ons, a xocs poli­ci­als, a vagues de fam i a debats cara a cara amb les auto­ri­tats regi­o­nals, i va gosar pla­ne­jar plan­tar-se a Pequín per reu­nir-se amb repre­sen­tants del govern cen­tral. Wong, de només 18 anys, està en lli­ber­tat sota fiança i serà sotmès a judici el mes vinent. Saben que els dar­rers movi­ments no han estat encer­tats, i n'és una mos­tra el pre­ci­pi­tat i des­astrós intent de rode­jar el govern regi­o­nal a prin­ci­pis de mes. Però han fet palès que el movi­ment té temps de rees­truc­tu­rar-se, rein­ven­tar-se, sot­me­tre's a debat i tor­nar amb tanta força com cal­gui a través d'altres vies. El mur John Len­non, on hi havia engan­xats fulls auto­ad­he­sius amb mis­sat­ges de suport, ha per­dut els colors i avui torna a ser gris. Només hi queda un mis­satge: “Hem somiat.” I no hi ha dubte que con­ti­nu­a­ran somi­ant.