Espanya contra Espanya

La divisió de poders no és exac­ta­ment la vir­tut més cele­brada de l'Espa­nya actual. Ni de l'ante­rior. Ni d'aque­lla que Rajoy situa una i gran abans del diluvi. Però, ara, el món civi­lit­zat ha can­viat i Espa­nya, no. En qual­se­vol cer­ca­dor informàtic a l'ús, el lec­tor imper­ti­nent tro­barà tot d'infor­mes que situen l'Estat que patim en un lloc galdós dins l'escala Mon­tes­quieu. Els poders espa­nyols no han arri­bat encara al segle de les llums. I mal­grat tot, de vega­des, sor­pre­nen. Sor­pre­nen, per exem­ple, les cas­ta­nyes que s'han llançat aquests dies el gover­na­dor del Banc d'Espa­nya, Luis María Linde, i el minis­tre d'Eco­no­mia, Luis de Guin­dos, tots dos fillols de Mari­ano Rajoy. De Guin­dos ha acu­sat el Banc d'Espa­nya de mirar als núvols quan Bankia va sor­tir a borsa en la dar­rera legis­la­tura del PSOE. Lla­vors, gover­nava l'enti­tat exe­mis­sora Miguel Ángel Fernández Ordóñez, cons­picu soci­a­lista que va ser des­pat­xat un mes abans d'hora per ins­truc­ci­ons direc­tes de Rajoy. Qui ha defen­sat el seu ante­ces­sor soci­a­lista ha estat el popu­lar Linde. El sai­net encara s'entén menys si es con­si­dera que qui va esta­car-la fins al mànec en la sor­tida a borsa de Bankia va ser un altre popu­lar: Rodrigo Rato. I que totes les cai­xes que s'hi inte­gra­ven després d'una fusió també funesta esta­ven con­tro­la­des des d'admi­nis­tra­ci­ons gover­na­des pel PP. Posats a dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats, el PSOE en té algu­nes i el Par­tit Popu­lar les té totes. I encara així, aca­ben des­bu­de­llant-se tots ple­gats. Divisió de moni­a­tos.