La gestió de la ventada

Cada cop que hi ha una desgràcia natu­ral en què es per­den vides huma­nes s'obre el debat sobre si es va fer tot el pos­si­ble per evi­tar-ho, si es van pren­dre les mesu­res necessàries, etcètera. Recor­den els dies 2 i 3 de febrer de l'any 2012? El pri­mer a la tarda, per ordre directa d'Inte­rior, i el segon, per decisió d'ajun­ta­ments i esco­les, no hi va haver classe per una amenaça de neu. Va nevar, però poc; la tem­pesta va girar cap al mar, con­tra els pronòstics, i hi va haver poques incidències. Lluny que­dava el col·lapse monu­men­tal del març de l'any 2010, per exem­ple. La nevada no va ser com­pa­ra­ble, però l'acti­tud amb què es va afron­tar tam­poc. I dimarts? Amb la ven­tada? El Depar­ta­ment d'Edu­cació va orde­nar el con­fi­na­ment de les esco­les men­tre Pro­tecció Civil ho ampli­ava i reco­ma­nava no fer cap acti­vi­tat a l'aire lliure.

Vist així, no hi ha cap dubte sobre l'actu­ació. Però la rea­li­tat és que cen­te­nars de nens de dife­rents edats eren al car­rer a quarts de 12 del mig­dia, en el pit­jor moment d'una ven­tada que, a Ter­rassa, va tom­bar arbres però va fer volar teu­les, vidres, tros­sos de metall, etcètera. La comu­ni­cació moderna, les xar­xes soci­als, se'n van fer ressò el mateix dimarts a la nit i sobre­tot dime­cres. A l'escola Ramon y Cajal un gran pi va caure al cos­tat de la porta a dos quarts i mig d'una. Els nens havien sor­tit a dos quarts. A l'IES Ter­rassa alguns nens plo­ra­ven de por men­tre sor­tien amb un gran pi cai­gut davant la porta... A par­tir de ter­cer, nou anys, els nens, per nor­ma­tiva, ja poden sor­tir sols. Els nens de pri­mer d'ESO tenen dotze anys. Què va fallar? Mol­tes de les esco­les van rebre els avi­sos de con­fi­na­ment quan els nens ja havien sor­tit de classe. I algu­nes, men­tre avi­sa­ven del con­fi­na­ment, tru­ca­ven als pares perquè anes­sin a bus­car els fills.

El dele­gat del govern a les comar­ques bar­ce­lo­ni­nes, Fer­nando Brea, no sabia res­pon­dre diven­dres en la seva visita a Ter­rassa per què aquesta diferència entre els avi­sos i l'acti­vi­tat a les por­tes de les esco­les. En tot cas, va adme­tre, com va fer el mateix alcalde, Jordi Ballart, que a Face­book dime­cres afir­mava que “la reacció del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment davant l'emergència que vam patir va ser clara­ment insu­fi­ci­ent, laxa i ine­ficaç”, que caldrà ana­lit­zar què havia fallat per cor­re­gir-ho. I és que aquesta és l'obli­gació i la res­pon­sa­bi­li­tat dels polítics, solu­ci­o­nar el que no fun­ci­ona.