Opinió

Divideix, i a veure què passa!

Dos cunyats van crear Nutrexpa; ara els cosins han decidit dividir el negoci

Els cata­lans som uns entu­si­as­tes de les divi­si­ons. Ho som en el ter­reny polític, social i econòmic: d'un par­tit polític en sur­ten dos o tres i una sola empresa pot ser l'ori­gen de mol­tes. Ha estat sem­pre així, o com a mínim en els dar­rers 150 anys. Se sepa­ren els amics o els fills dels amics, els ger­mans, els cosins. Hi tro­bem totes les com­bi­na­ci­ons pos­si­bles. Algu­nes vega­des dos i dos sumen qua­tre, d'altres, tres, o fins i tot cinc. La gran empresa fami­liar cata­lana era la for­mada pels ger­mans Rubi­ralta, que tenien un imperi d'acer i de pro­duc­tes hos­pi­ta­la­ris. Però es va tren­car quan el fill d'un dels ger­mans va com­prar una ace­re­ria a Finlàndia, sense comu­ni­car-ho a l'altre germà o per motius que des­co­nec. La gran empresa es va divi­dir en dos, que han donat com a resul­tat dues grans empre­ses que van bé. Podria posar exem­ples en què la divisió va res­tar més que sumar, però m'interessa par­lar de la dar­rera divisió empre­sa­rial.

Si els parlo de Nutr­expa, una bona part dels lec­tors des­co­nei­xe­ran del que els estic par­lant. Però la reacció serà afir­ma­tiva si men­ci­ono les mar­ques que con­tro­len: gale­tes Arti­ach, Marbú Dorada i Cuétara; mel San Fran­cisco; paté La Piara; caldo Aneto; els batuts Cola-Cao i Okey i la crema Noci­lla. Me'n deixo. Totes aques­tes mar­ques tenien un deno­mi­na­dor comú: Nutr­expa, amb fàbri­ques a Riu­da­re­nes, Man­lleu, Artés, Cantàbria, Bis­caia i Madrid, entre altres llocs. Els pro­pi­e­ta­ris pre­fe­rei­xen que es parli més de les mar­ques que de l'empresa. Fan publi­ci­tat d'alguns dels seus pro­duc­tes a la tele­visió i mit­jans de comu­ni­cació, però ama­guen el cap sota l'ala, com els estruços, quan se'ls demana per la soci­e­tat. Aquesta és una tònica de mol­tes soci­e­tats fami­li­ars cata­la­nes: conei­xem els pro­duc­tes, però en des­co­nei­xem el balanç i el compte de resul­tats.

La Nutr­expa va ser cre­ada per dos cunyats que es deien Ven­tura i Fer­rero, excel·lents per­so­nes a les quals vaig tenir el plaer de conèixer. Segu­ra­ment els seus fills també són excel·lents, però els cosins han divi­dit el negoci: una família s'ha que­dat amb les gale­tes i l'altra amb la resta de pro­duc­tes ali­men­ta­ris. Per a les noves soci­e­tats han triat uns noms caso­lans i romàntics: el negoci de les gale­tes es dirà Adam Foods i l'altre, Idi­lia Foods. La paraula food vol dir ali­ment en la llen­gua de Shakes­pe­are; si par­lem del pare Adam en anglès ho direm exac­ta­ment igual en català, tot i que la versió anglesa –no ame­ri­cana– de la galeta és wafer. La paraula Idi­lia no té cap sig­ni­fi­cat ni en anglès ni català, però fa pen­sar en una relació entre ena­mo­rats al vol­tant d'un caldo, d'un paté o d'un batut de xoco­lata. Els desitjo que dos més dos sumin cinc, que és el que convé a l'eco­no­mia cata­lana. I els demano –a ells i a totes les empre­ses fami­li­ars– que dei­xin veure de tant en tant, encara que sigui pel forat del pany d'una porta, els recur­sos pro­pis, les ven­des i el compte de resul­tats. Ho agrairíem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia