Obama i la tortura

Mal­grat el pres­tigi que ha acon­se­guit amb el des­blo­queig de l'embar­ga­ment a Cuba –que ha estat vigent durant 53 anys i ha sobre­vis­cut a deu pre­si­dents nord-ame­ri­cans– els dar­rers mesos del man­dat de Barack Obama res­ta­ran en el record com un temps de pro­me­ses incom­pler­tes.

Obama no ha pogut tor­nar a enge­gar l'eco­no­mia dels EUA, sac­se­jada per la crisi, ha vist com es reno­va­ven les fric­ci­ons amb Rússia arran del con­flicte a Ucraïna, i li ha apa­re­gut un ene­mic deter­mi­nat i difícil de doble­gar com l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq. Mal­grat que és el pri­mer pre­si­dent negre, ha assis­tit a la rea­pa­rició de les ten­si­ons raci­als per culpa de la bru­ta­li­tat de la poli­cia con­tra alguns ciu­ta­dans d'aque­lla raça.

Però, sobre­tot, Obama no ha estat capaç de tan­car el cen­tre de detenció de Guantánamo (Cuba), tot i que ho va pro­me­tre. A Guantánamo res­ten detin­guts un cen­te­nar llarg d'homes sos­pi­to­sos de ter­ro­risme des de l'11-S del 2001, i cap d'ells no ha estat mai jut­jat. Si us dema­neu com estan, ima­gi­neu que heu estat pri­vats de dor­mir durant dies, que heu patit múlti­ples vexa­ci­ons i que heu estat sub­mer­gits en aigua fins que els inter­ro­ga­dors obte­nien les res­pos­tes que cer­ca­ven. No deuen estar en gaire bon estat.

Les tor­tu­res a Guantánamo han estat defen­sa­des per alguns dels seus cre­a­dors com a “huma­nes i jus­tes”, però molts altres les han qua­li­fi­ca­des com “una veri­ta­ble ver­go­nya glo­bal”. És evi­dent que van sor­gir arran de la histèria des­fer­mada als EUA pels atemp­tats de l'11-S, però tot i així són una taca en la història de qual­se­vol democràcia. Els detin­guts de Guantánamo con­ti­nu­a­ran sent alli­be­rats amb comp­ta­go­tes i envi­ats a qual­se­vol país que els vul­gui adme­tre –com els dar­rers tres, a l'Uru­guai–. Però la taca per­sis­tirà com una altra de les pro­me­ses incom­pler­tes de la pre­sidència de Barack Obama.