Els grans perdedors

La irrupció que ha fet Pode­mos en la via demoscòpica espa­nyola –i cata­lana– ha des­ta­ro­tat tant les pre­vi­si­ons i els càlculs pre­vis, que no ha permès l'anàlisi del detall. Cal anar del tronc a les fulles per cons­ta­tar què pas­sarà en un any, el 2015, en què ací hi ha pre­vis­tes tres elec­ci­ons pel cap baix i allà, dues. El cavall des­bo­cat de Pablo Igle­sias ha somo­gut el PP i, sobre­tot, el PSOE. Les enques­tes han con­ver­tit el bipar­ti­disme en tri­par­ti­disme. Alguns se'n fan creus i uns altres tiren coets. Tran­quil·litat, cri­a­tu­res. De tres a dos, no n'hi ha per a tant. Però, més enllà de les fra­gi­li­tats i les pre­ca­ri­e­tats en els pròxims governs espa­nyols, hi ha alguns altres déus menors des­ca­val­cats. Els dos par­tits que vivien amb més goig i ale­gria el des­gast de popu­lars i soci­a­lis­tes eren Unión, Pro­greso y Demo­cra­cia i Ciu­da­da­nos/Ciu­ta­dans. L'opció que lidera l'aspra Rosa Díez ja es veia com a fron­tissa necessària al mapa polític espa­nyol. Albert Rivera s'havia matri­cu­lat a clas­ses avançades de cas­tellà gon­gorí per fer un gran paper al Congrés espa­nyol. S'han que­dat amb un pam de nas. Les dar­re­res enques­tes no els donen ni per a pipes. La “rege­ne­ració” ara només és cosa de Pablo Igle­sias i la seva tropa des­ca­rada. La lluita con­tra la cor­rupció, igual­ment. UPyD i Ciu­da­da­nos/Ciu­ta­dans s'han que­dat sols amb el mono­poli de l'espa­nyo­lisme alte­rat. Poca cosa i duros sevi­llans. Díez i Rivera hau­rien de començar a pen­sar que pot­ser paga la pena apun­tar-se a un post­grau a la Com­plu­tense.