Opinió

2015: els quatre grans fronts

Les eleccions municipals a Catalunya seran també necessàriament una revàlida nacional

La democràcia libe­ral –que històrica­ment i per ara ha estat l'únic sis­tema democràtic poc o molt sol­vent– es renova i es legi­tima gràcies a elec­ci­ons periòdiques. No és estrany, doncs, que, mal­grat tots els errors i els retrets que acu­mu­len els sis­te­mes democràtics repre­sen­ta­tius, és en les elec­ci­ons on s'acu­mu­len les espe­ran­ces. Les il·lusi­ons de fer-ho millor col·lec­ti­va­ment. Per això i seguint el cató tra­di­ci­o­nal, aquest 2015 que aca­bem d'ence­tar és un any d'espe­ran­ces quàdru­ples. Hi haurà elec­ci­ons muni­ci­pals, pot­ser a Cata­lu­nya, a Espa­nya i al País Valencià i les Illes Bale­ars. N'hi haurà per amunt i per avall. I tant de bo que les con­seqüències que se'n deri­vin facin a la majo­ria la vida una mica més satis­factòria.

Les pri­me­res elec­ci­ons que podrien venir, al març o a l'abril, seran les del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Només cal que Artur Mas i Oriol Jun­que­ras s'hi posen d'acord. No hau­ria de ser tan difícil. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat sap que el pre­si­dent d'Esquerra no accep­tarà la seva pro­posta d'inte­grar els res­pec­tius par­tits en una can­di­da­tura unitària. El pre­si­dent d'Esquerra sap que no pot exi­gir que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat con­vo­qui elec­ci­ons quan ell vol. Tots dos saben també, a més, que després de les elec­ci­ons i si les opci­ons inde­pen­den­tis­tes les gua­nyen, necessària­ment hau­ran de con­fluir en una estratègia comuna i com­par­tida. Tot això no sem­bla tan com­pli­cat. Per tant, acord de mínims, llista trans­ver­sal encapçalada per Mas, dues llis­tes més d'Esquerra i la CUP, un para-sol que els doni l'ombra que neces­si­ten, i tota l'audàcia i la gene­ro­si­tat que cal­gui per fer front a les tem­pes­tes que els envi­a­ran tots els poders de l'Estat.

Les sego­nes elec­ci­ons seran les muni­ci­pals. Es vul­gui o no, també seran poc o molt ple­bis­citàries. És cert que els elec­tors locals trien els governs que con­si­de­ren més adi­ents per a la gestió més pròxima. Com també ho és que a Cata­lu­nya ara tot té una lec­tura inequívoca­ment naci­o­nal. Si Con­vergència, Esquerra i la CUP superen la majo­ria abso­luta en les elec­ci­ons al Par­la­ment però després no repe­tei­xen el mateix resul­tat a les muni­ci­pals, les lec­tu­res que se'n faran tin­dran un aire interes­sa­da­ment dis­su­a­siu. Les muni­ci­pals seran també una revàlida naci­o­nal. Però ofe­ri­ran més lec­tu­res. Per­me­tran acla­rir, per exem­ple, la vita­li­tat de les can­di­da­tu­res parai­gua que es pro­cla­men rege­ne­ra­do­res i que es pre­sen­ta­ran en les grans ciu­tats. Els Gua­nyem d'Ada Colau, Ini­ci­a­tiva i Pode­mos. També ser­vi­ran per saber fins a quin punt la CUP aguanta aquesta empenta. Final­ment, caldrà veure en què queda també el gran poder metro­po­lità del PSC. El resul­tat d'aques­tes elec­ci­ons serà deter­mi­nant per a la con­tinuïtat de Miquel Iceta com a pri­mer secre­tari del par­tit. Per a l'esta­bi­li­tat imme­di­ata del PSC. Sigui com sigui, el mapa con­sis­to­rial que en resul­tarà serà més frag­men­tat i les ges­ti­ons muni­ci­pals es com­pli­ca­ran de valent.

Les ter­ce­res elec­ci­ons seran les del Par­la­ment Balear i a Corts Valen­ci­a­nes, que es faran amb les muni­ci­pals. Més en el cas valencià que en el balear, hi ha en joc la fi d'un règim. El final de l'hege­mo­nia del Par­tit Popu­lar, que ha gover­nat totes les ins­ti­tu­ci­ons valen­ci­a­nes en les dar­re­res dues dècades i que ha devas­tat el país. El PP ha ensor­rat l'admi­nis­tració pública, l'auto­go­vern, el tei­xit pro­duc­tiu, l'estruc­tura finan­cera i la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. La gran incògnita és si els par­tits de l'opo­sició seran capaços d'estruc­tu­rar una alter­na­tiva de govern creïble i sol­vent. A les Illes se sabrà si José Ramón Bauzà cau víctima de l'onada de descrèdit que pateix el seu par­tit o aguanta com a opció “reno­va­dora”. Si ho fa, el model balear s'acos­tarà peri­llo­sa­ment al valencià. En tots els sen­tits.

Les últi­mes elec­ci­ons seran les espa­nyo­les. Queda un any tur­bu­lent perquè es facin. Pot pas­sar de tot. Però sem­bla rao­na­ble pen­sar que les podria gua­nyar el PP, seguit de Pode­mos i amb el PSOE, migrat, com a ter­cera força. Això és gover­na­ble? Pablo Igle­sias i les res­tes del nau­fragi del soci­a­lisme espa­nyol tin­dran la paraula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia