Populisme

Si, tal com indica la segona accepció del mot al dic­ci­o­nari, popu­lisme és l'apro­fi­ta­ment demagògic de les aspi­ra­ci­ons del poble per obte­nir un bene­fici, resulta que feia popu­lisme Felipe González quan deia que havia entès el mis­satge, en va fer José Luis Rodríguez Zapa­tero quan va pro­me­tre que res­pec­ta­ria el que decidís el Par­la­ment de Cata­lu­nya, també Mari­ano Rajoy quan pro­me­tia posar fi a l'atur i, natu­ral­ment, Jordi Pujol quan, enfi­lat al balcó de la plaça de Sant Jaume, pro­cla­mava allò que d'ara enda­vant de moral en par­la­rem nosal­tres. Si, en canvi, d'acord amb la pri­mera accepció, popu­lisme és la doc­trina política que pretén defen­sar els interes­sos i les aspi­ra­ci­ons del poble, ja es fa més difícil tro­bar-ne exem­ples. Ara està de moda pen­jar l'adjec­tiu a Podem, la for­mació lide­rada per Pablo Igle­sias que ha comès el sacri­legi de treure bons resul­tats en les elec­ci­ons euro­pees i encara més bons pronòstics en els son­de­jos de futu­res elec­ci­ons. Els ano­me­nen popu­lis­tes amb
menys­preu però, si filem prim, hem de reconèixer que ha estat pre­ci­sa­ment l'allu­nya­ment entre la classe política i el poble allò que ha dis­pa­rat la intenció de vot de l'extrema esquerra, una altra expressió que alguns fan ser­vir com a arma llancívola i que en rea­li­tat només defi­neix una opció ideològica tan legítima com el cen­trisme, l'eufe­misme en què va basar-se la Tran­sició i que mai ningú ha sabut ben bé què sig­ni­fi­cava. El menys­preu de les eti­que­tes pretén des­pres­ti­giar aquests ago­sa­rats nou­vin­guts que han sabut con­nec­tar amb una part impor­tant de la soci­e­tat del males­tar, però els impul­sors de les cam­pa­nyes de la por obli­den un detall essen­cial: que els votants no són rucs. Fixeu-vos en Grècia, avi­sen aquests pro­fe­tes del pànic, per tal que no cai­guem en els errors hel·lènics. Fixem-nos-hi, doncs. Els grecs estan com estan perquè la Unió Euro­pea i l'FMI no els volen per­do­nar un deute menor que el que es va per­do­nar anys enrere a Ale­ma­nya. I són aquests matei­xos orga­nis­mes els que amb total des­ver­go­nyi­ment –que no pas popu­lisme– volen dic­tar-los el que han de votar en les pro­pe­res elec­ci­ons.