Les grans expectatives

S'ha estre­nat a la trona pública el nou líder de Podem a Bar­ce­lona. Ja no hi ha lloc per a tant de líder. Marc Ber­to­meu, politòleg i jove com l'agret, exhi­beix una mode­ració con­tro­ladíssima. Algú li deu haver dit que ha de mirar de no esta­car-la amb fal­ses pro­me­ses. O pot­ser aquesta és una con­clusió a la qual ha arri­bat ell mateix, ana­lit­zant des de la facul­tat els errors ali­ens abans d'entrar al ring. Sigui com sigui, Ber­to­meu no es mulla. Sos­pesa cada paraula i mesura cada frase res­po­nent a les pre­gun­tes dels àvids peri­o­dis­tes amb una calma immensa. Ahir es va dei­xar entre­vis­tar telefònica­ment per Cata­lu­nya Ràdio. Alguns oients es van pen­sar que a l'altra banda del fil hi havia el Pare Damià. Qual­se­vol de les mon­ges que cor­ren per ací el dei­xen com un con­ser­va­dor poruc. Sor Citroën o sor Ye-yé van molt més enllà en l'anàlisi i, sobre­tot, en les pro­me­ses. Ber­to­meu va res­pon­dre donant allar­gues a la pre­gunta de Sílvia Cóppulo sobre el deute públic. “Tot això s'ha d'audi­tar, s'ho han de mirar els experts i després ja en par­la­rem.” Miquel Iceta el va avançar, des­bo­cat, ahir mateix per l'esquerra. El pri­mer secre­tari del PSC va pro­cla­mar que una part del deute espa­nyol i català no s'ha de tor­nar. I es va que­dar tan ample. Ber­to­meu és molt més sen­sat. Al final gai­rebé ni es va atre­vir a reconèixer l'espoli fis­cal que pateix Cata­lu­nya. Bon noi. El gran pro­blema de Pode­mos serà que el llistó de l'expec­ta­tiva a Espa­nya és altíssim. I a Cata­lu­nya deixa l'Empire State a l'alçada d'una bar­raca.