Estudis

Un dels recur­sos que l'espa­nyo­lisme més ranci uti­litza amb una regu­la­ri­tat i una ener­gia dig­nes de millor causa és el de la por. Fa uns dies va aparèixer un estudi que afir­mava que, arran de la “deriva inde­pen­den­tista”, Cata­lu­nya estava patint una fuita d'inver­si­ons. De la soli­desa d'aquest estudi dóna fe que la premsa més arren­gle­rada amb l'espa­nyo­lisme no en va fer gaire cas.

No m'estra­nya. L'informe el va patro­ci­nar Con­vi­ven­cia Cívica Cata­lana, una enti­tat que teòrica­ment defensa el bilingüisme al nos­tre país –un sta­tus que no està gens amenaçat, si més no pel que fa a l'espa­nyol– i que sem­bla que ara s'ha recon­ver­tit en gabi­net d'estu­dis econòmics. Aquesta orga­nit­zació ja ha ela­bo­rat i difós altres inves­ti­ga­ci­ons que la gent que hi entén qua­li­fi­quen de poc rigo­ro­ses. I sóc generós amb l'adjec­tiu.

Passo per alt el fet que no es tin­gui en compte que les inver­si­ons seguei­xen cicles. Una empresa no pot estar cons­tant­ment inver­tint en noves fàbri­ques i noves línies de pro­ducció. Per això hi ha crisi periòdiques. No: el més greu és que s'ignori com es fan les impu­ta­ci­ons a les estadísti­ques del Minis­teri d'Indústria.

Quan una empresa dedica un capi­tal a fer una nova fàbrica a, per exem­ple, Girona, la inversió no s'imputa necessària­ment en aquesta ciu­tat, sinó en el lloc on hi ha la seu social. Que sovint és Madrid, per raons burocràtiques. De manera que mol­tes inver­si­ons per les quals les auto­ri­tats de Madrid tre­uen pit es fan, sovint, fora d'aquest ter­ri­tori. A Bar­ce­lona, però també a Bur­gos o Valla­do­lid.

Lla­vors, què s'ha de pen­sar sobre aquest i altres estu­dis simi­lars que de vega­des s'uti­lit­zen com la veri­tat reve­lada perquè els cata­lans abra­cem la fe espa­nyo­lista? I què s'ha de pen­sar dels repu­tats peri­o­dis­tes, colum­nis­tes i catedràtics que els uti­lit­zen com si fos­sin arti­cles de fe?