Turisme bibliotecari

A Girona ha tocat una lote­ria de 7.000 m²! M'hi que­da­ria a viure! Impres­si­o­nant! Tre­menda! Abso­lu­ta­ment mera­ve­llat! Fent turisme bibli­o­te­cari! Són alguns dels comen­ta­ris apa­re­guts a les xar­xes soci­als amb motiu de la inau­gu­ració, aquesta set­mana, de la nova bibli­o­teca pública Car­les Rahola de Girona, que, de fet, ja havia obert les por­tes abans de Nadal. Evi­dent­ment, com que no sem­pre plou a gust de tot­hom, no podien fal­tar els comen­ta­ris crítics, com ara “més val qua­li­tat que quan­ti­tat”, “la bibli­o­teca mer­cat” o les referències als retards en les obres. Em quedo amb un que feia referència als ter­mes abans esmen­tats de “turisme bibli­o­te­cari”, en el sen­tit que el nou equi­pa­ment s'ha con­ver­tit en un atrac­tiu turístic més i, per això, motiu de nom­bro­ses visi­tes. Tan­tes, que aquesta per­sona comen­tava: “Està molt bé, però que s'acabi la nove­tat, les visi­tes guia­des, gent que vol xafar­de­jar a crits!” Ini­ci­al­ment podia sem­blar un comen­tari fora de lloc, però després de com­pro­var-ho es pot enten­dre a què es refe­ria. Perquè fer el turista és ine­vi­ta­ble des del moment que hi poses els peus. I per les nom­bro­ses per­so­nes que encara s'hi veuen fent la ronda de reco­nei­xe­ment, tot fa pen­sar que la nove­tat encara durarà. O sigui que paciència. Però, sigui com sigui, per als usu­a­ris de les bibli­o­te­ques, la Car­les Rahola és un luxe, com molt bé va dir en una piu­lada el pro­fes­sor de la UdG i crític de cinema Àngel Quin­tana. Una altra cosa és si ens podíem per­me­tre aquest luxe que ha cos­tat a l'Estat espa­nyol més de 15 mili­ons d'euros. Al marge de la xifra con­creta, segu­ra­ment dis­cu­ti­ble, es tracta dels diners més ben gas­tats si fem cas de la cua de gent espe­rant per entrar a la nova bibli­o­teca quan obre les por­tes. Ja sabem que la crisi ha pro­vo­cat que els que ens gover­nen hagin esta­blert unes pri­o­ri­tats on la cul­tura no ha ocu­pat pre­ci­sa­ment els pri­mers llocs del rànquing. A aquests pri­mers llocs s'hi han col·locat les con­si­de­ra­des pri­me­res neces­si­tats, com sani­tat i edu­cació, que està molt bé. Però cal tenir en compte que edu­cació és igual a cul­tura, i que no apos­tar per la cul­tura és igual a apos­tar per la medi­o­cri­tat. I no sé per quins set sous algú pot pen­sar que ens hem de con­for­mar amb ser medi­o­cres. Doncs no ho hem de fer perquè, entre altres motius, hi ha estu­dis que demos­tren que, com més inversió cul­tu­ral, més riquesa.