Opinió

Ara, municipals

La temptació d'atorgar caràcter plebiscitari a les municipals les podria desvirtuar i allunyar la governança estricta de pobles i ciutats de l'agenda política prioritària

Dime­cres de la set­mana pas­sada, Artur Mas, pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, i Oriol Jun­que­ras, pre­si­dent d'ERC i cap de l'opo­sició, fent de neces­si­tat vir­tut es van posar d'acord. Un acord que sig­ni­fica que la Diada d'enguany serà el pri­mer dia de la cam­pa­nya elec­to­ral d'unes elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya que el pre­si­dent Mas con­vo­carà per al dia 27 de setem­bre. S'ha refet la majo­ria par­la­mentària, tin­drem pres­su­post, dota­rem par­ti­des per crear estruc­tu­res d'estat, tin­drem un calen­dari legis­la­tiu en la mateixa direcció, i CiU i ERC pac­ta­ran un full de ruta que esde­vindrà el punt comú d'unes elec­ci­ons en què cada par­tit con­cor­rerà amb les seves llis­tes. Després d'unes set­ma­nes de dubte, entre­bancs i con­tra­dic­ci­ons, d'un punt de tensió sota l'atenta mirada del pre­si­dent de l'AMI i de les pre­si­den­tes d'Òmnium Cul­tu­ral i de l'ANC, no hem tro­bat ben bé el des­llo­ri­ga­dor, que jo recla­mava en un arti­cle ante­rior, però sí un punt en comú per a una data i un objec­tiu.

Com és natu­ral, que­den mol­tes coses pen­dents i l'acord, que en més d'una ocasió en la litúrgia del seu anunci va fer la sen­sació d'haver estat asso­lit in extre­mis, deixa algu­nes qüesti­ons ober­tes. Per exem­ple, no sabem si el pre­si­dent es pro­posa concórrer a les elec­ci­ons amb una llista de la seva fede­ració amb incrus­ta­ci­ons d'inde­pen­dents, o bé si ho farà amb una nova llista més allu­nyada de la coa­lició, neces­si­tada d'una urgent refun­dació i un dis­tan­ci­a­ment de l'ano­me­nat cas Pujol. Però aquest allu­nya­ment no és fàcil, perquè la cro­no­lo­gia des­men­teix la volun­tat, i un bon gruix dels actu­als diri­gents de CiU es van fer i for­jar a l'ombra del pre­si­dent Jordi Pujol. La qua­dra­tura del cer­cle és com sepa­rar-se'n del tot sense rene­gar d'una fili­ació que és indub­ta­ble; negar el pare sense rene­gar-ne no és fàcil i exi­geix una alçada moral i política con­si­de­ra­ble.

Però les qüesti­ons que van que­dar ober­tes ja es va cui­dar Oriol Jun­que­ras d'aire­jar-les, amb to de dis­crepància i alçant la veu con­tra els casos de cor­rupció, l'endemà mateix de l'anunci. Així, l'acord faci­lita un pas més en l'acos­ta­ment de dues for­ces polítiques dis­po­sa­des a fer un camí ple­ga­des; però tras­llada a l'horitzó de la tar­dor els dub­tes sobre el punt de trans­gressió. Per a Jun­que­ras, si hi ha majo­ria, l'endemà mateix de les elec­ci­ons exer­ci­rem la inde­pendència, que no és el mateix que dir que la pro­cla­ma­rem, ni el mateix que dir que serem inde­pen­dents. Per a Mas, que té més anys de volada en experiència de govern, les coses no són tan sen­zi­lles i només fent-les ben fetes i sense pressa tenen garan­tia d'èxit.

En aquest pano­rama, el govern espa­nyol con­ti­nua fent el sord i pro­pi­cia polèmiques absur­des sobre el caràcter ple­bis­ci­tari o no de les elec­ci­ons, men­tre que l'uni­o­nisme cavalca des­a­fo­rat en una cam­pa­nya de descrèdit, i el fede­ra­lisme es debat en els seus pro­pis dub­tes i en l'espi­ral, sense fi, d'una pro­posta tèbia i defen­sada amb molt poc con­ven­ci­ment.

Per altra banda, el pre­si­dent Mas, amb els fres­cos de Tor­res Gar­cia acom­pa­nyant-lo en la seva com­pa­rei­xença amb un aura de nou­cen­tisme, afe­gia que entre els acords hi havia la volun­tat d'afa­vo­rir els pac­tes muni­ci­pals poste­ri­ors a les elec­ci­ons en la línia de l'acord sobi­ra­nista.

Però des del camp d'ERC, el seu can­di­dat per Bar­ce­lona, Alfred Bosch, ja va des­men­tir aquesta volun­tat i va dei­xar ben esta­blert que en les muni­ci­pals pre­valdrà l'interès de ciu­tat, l'alter­na­tiva a Xavier Trias i les opci­ons d'un govern de les esquer­res a la capi­tal de Cata­lu­nya.

Es dis­si­pava, així, un temor que jo mateix vaig expres­sar el mateix dia de l'anunci, en el sen­tit que la temp­tació d'ator­gar caràcter ple­bis­ci­tari a les muni­ci­pals les podia des­vir­tuar i allu­nyar la gover­nança estricta de pobles i ciu­tats de l'agenda política pri­o­ritària.

Queda clar, doncs, que les elec­ci­ons muni­ci­pals no seran un pri­mer termòmetre de les del 27-S. Ara toca muni­ci­pals i, per damunt de tot, toca pro­posta i pro­jecte de poble i ciu­tat, gover­nança de pro­xi­mi­tat, atenció directa i deta­llada a la ciu­ta­da­nia, tant a títol indi­vi­dual com col·lec­tiu, ambició de futur i cohesió social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia