Construir la independència

Els his­to­ri­a­dors que d'aquí a 50 anys escri­guin la crònica de la inde­pendència segu­ra­ment posa­ran cada líder polític en el seu lloc. Els que van posar al davant la neces­si­tat d'asso­lir la plena sobi­ra­nia tot col·locant en un segon terme les legítimes aspi­ra­ci­ons polítiques, i els que no van poder fugir de la dinàmica par­ti­dista de curta volada ni assu­mir les renúncies necessàries. Men­tres­tant, tor­nem a l'any 2015. Estem més a prop de la inde­pendència del que no somi­a­ven
fa qua­tre o cinc anys. Tan­ma­teix, hem de man­te­nir la pressió ciu­ta­dana per evi­tar que el cicle elec­to­ral que comença ens faci per­dre el nord. La feina que tenim al davant fins a les elec­ci­ons ple­bis­citàries –que ho seran, agradi o no al Sr. Duran– és molta i és molt impor­tant, però no cal posar-nos més ner­vi­o­sos del compte. És cert que, com més avan­cem la feina de mun­tar les estruc­tu­res del nou estat, més fàcil serà la tran­sició entre la comu­ni­tat autònoma que dei­xa­rem enrere
i la república que volem ser. Ara bé, molts estats es
van cons­truir del no-res sobre unes bases molt menys sòlides que les nos­tres. Cal que tot­hom com­pren­gui i tin­gui clar –aquí i allà– que els cata­lans hem deci­dit ser inde­pen­dents i que res ni ningú no podrà atu­rar-nos. Farem ser­vir les pro­pe­res elec­ci­ons del 27 de setem­bre per ator­gar un man­dat clar al Par­la­ment per asso­lir la inde­pendència. Si els nos­tres repre­sen­tants no fan la feina enco­ma­nada, sen­zi­lla­ment els reem­plaçarem per altres que ho facin.