“Això és can Pixa”

Això diuen que va dir Carme For­ca­dell en la dar­rera reunió de la mesa dels par­tits i les enti­tats sobi­ra­nis­tes, que va aca­bar com el ball de Tor­rent. D'on no n'hi ha, no en raja, pre­si­denta. Agra­darà o no agra­darà, però s'acos­ten elec­ci­ons muni­ci­pals i els par­tits polítics s'hi juguen l'hege­mo­nia o la super­vivència. Qual­se­vol altra qüestió és ara anècdota. Per si algú encara no ho té clar, Artur Mas i Oriol Jun­que­ras han sal­vat la cara i el moment del procés perquè no tenien més remei. Ara han tocat some­tent i ha arri­bat l'hora del campi qui pugui. La tropa inde­pen­den­tista ha des­co­bert, asto­rada, que els diri­gents de la CUP no eren tan fran­cis­cans com sem­bla­ven. S'han tor­nat tem­plers. O que Ini­ci­a­tiva, de sobte, ja no té pàtria, només ban­dera. Ban­dera roja. L'elec­to­rat en gene­ral cons­tata com Podem, que es pro­clama a Espa­nya únic balu­ard con­tra la casta, ací pacta amb qui cal­gui si es tracta d'aspi­rar a l'alcal­dia de Bar­ce­lona. De la mateixa Osona arri­ben notícies sobre la brega entre Con­vergència i Unió, que pot­ser faran llis­tes sepa­ra­des en la majo­ria dels muni­ci­pis de la comarca. I a Vic encara se sal­ta­ran les dents. Això és can Pixa, en efecte. Com a Beni­par­rell, cada u mira per ell. Resulta del tot càndid dema­nar ara als par­tits que pac­tin un full de ruta. Una fulla d'afai­tar, pac­ta­ran. Carme For­ca­dell, Muriel Casals i la infan­te­ria de l'inde­pen­den­tisme cívic han de donar una treva als par­tits. Fins després de les muni­ci­pals. Quan la casa torni a ser més ama­ble i clara.