Genocidis

“És molt fort: no m'ima­gino que pugui tor­nar a pas­sar.” És el que va dir una estu­di­ant amb motiu d'un acte que es va fer aquesta set­mana a la Jon­quera per com­me­mo­rar els 70 anys de l'alli­be­ra­ment del camp de con­cen­tració i d'exter­mini d'Auschwitz. Més de 300 estu­di­ants d'ins­ti­tuts de l'Alt Empordà han par­ti­ci­pat en els actes en record de les vícti­mes de l'Holo­caust. Uns actes que s'han repe­tit arreu i durant els quals s'ha pogut sen­tir una vegada i una altra que uns fets com aquells no poden tor­nar a repe­tir-se mai més. Com deia l'estu­di­ant, costa ima­gi­nar que pugui tor­nar a pas­sar, tot i que repas­sant la història dels últims 70 anys, ens hi hem acos­tat molt... De fet, no cal anar gaire enrere. Casu­a­li­tat o no, entre els nom­bro­sos repor­tat­ges i pel·lícules sobre l'Holo­caust que han pro­gra­mat aquest dies les cade­nes de TV, es va poder veure una pel·lícula sobre el geno­cidi que hi va haver a Ruanda durant la dècada dels anys noranta del segle pas­sat. Dit així, sem­bla que fa molt, però va ser tot just fa 20 anys. Les xifres no són com­pa­ra­bles, tot i que es cal­cula que van morir més de 800.000 per­so­nes pels atacs de la població majo­ritària hutu con­tra els tut­sis. Aque­lla matança va pas­sar davant els ulls de tota la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, fins i tot de les matei­xes potències que aquesta set­mana han tor­nat a cla­mar que no es repe­teixi un altre geno­cidi. Fa vint anys, mira­ven cap a un altre cos­tat men­tre s'assas­si­na­ven milers de per­so­nes gai­rebé en directe. Com fa 70 anys tam­poc no van fer cas de les advertències sobre els camps d'exter­mini nazi. A la Jon­quera el direc­tor del Memo­rial Democràtic, Jordi Palou-Lover­dos, va dir que el conei­xe­ment i la consciència és la millor garan­tia que no torni a suc­ceir mai més. Però vist el que ha pas­sat al món durant els últims anys, no sem­bla que n'hàgim après gaire. Més aviat sem­bla allò que l'home és l'únic ani­mal que enso­pega dues vega­des amb la mateixa pedra. O tres, o qua­tre... Con­ti­nuem mirant cap a l'altre cos­tat, no fos cas que per un atac de mala consciència ens veiéssim obli­gats a inter­ve­nir. Tot i el risc de caure en una sim­pli­fi­cació dels fets que han denun­ciat les matei­xes vícti­mes de l'Holo­caust, cal insis­tir en la cons­ci­en­ci­ació perquè, tal com va dir un dels pro­fes­sors que també era a l'acte de la Jon­quera, la història no és només recor­dar, sinó també actuar.