Llum i taquígrafs

Va fer el minis­tre d'Eco­no­mia Ian­nis Iaru­fakis una pei­neta als ale­manys? La cadena de tele­visió ZDF en con­ti­nua dub­tant i el minis­tre ho nega. Veri­tat o men­tida, la imatge ha fet la volta al món i tot­hom s'ha fet una idea nova d'un per­so­natge que marca diferències. Jugava Celia Villa­lo­bos fa uns dies amb l'ordi­na­dor men­tre exer­cia de pre­si­denta del Congrés al Candy Crash Saga? Doncs, sí. Les imat­ges ho van cap­tar amb molta clare­dat i la van retra­tar davant la ciu­ta­da­nia. Unes imat­ges que la van trair. Sense aques­tes no s'hau­ria vist res i l'exmi­nis­tra hau­ria fet el mateix que va fer. Perquè són molts els dipu­tats del Congrés i d'altres par­la­ments que juguen al Candy Crash, lle­gei­xen, escri­uen, medi­ten, somien mig endor­mis­cats, cor­re­gei­xen exàmens, etc. De fet, alguns apro­fi­ten les llar­gues hores d'escó per repo­sar de les estres­sa­des acti­vi­tats del par­tit. És el poder de la imatge. Sense aques­tes la inter­pre­tació és una altra. Va pas­sar des­a­per­ce­but fa uns dies que l'advo­cat de la família Pujol, Cristóbal Mar­tell, fes tot tipus de sig­nes a Marta Fer­ru­sola a la comissió d'inves­ti­gació del Par­la­ment sobre el frau fis­cal perquè es mos­segués la llen­gua davant algu­nes afir­ma­ci­ons tot con­tes­tant a les pre­gun­tes dels dipu­tats. No va haver-hi imat­ges del senyal ins­ti­tu­ci­o­nal del Par­la­ment, i la reper­cussió d'aquells sig­nes per fer callar la senyora va ser mínima. S'havia de mos­se­gar la llen­gua Oriol Jun­que­ras? A Ràdio Sant Vicenç dels Horts, quan va mig dir que dub­tava de la con­vo­catòria elec­to­ral del 27-S. No ho va fer i va haver de rec­ti­fi­car, i el dubte va con­ti­nuar per molt que rec­ti­fi­qui davant dels que també dub­ten d'allò que va dir i no havia de dir. Gràcies als micròfons i les imat­ges podem inter­pre­tar millor la rea­li­tat d'allò que passa encara que siguin un perill per a la classe política i encara més en aquests temps de cam­pa­nya elec­to­ral per­ma­nent. És cert que hi ha temes que sense dis­creció no avan­cen. Però només la llum i els taquígrafs fan pos­si­ble una certa trans­parència, i va bé que tot vagi sor­tint a la llum pública. Encara que sigui invo­luntària­ment per a l'afec­tat.