En Milla era vital

“Ho dona­rem tot i passi el que passi esta­rem orgu­llo­sos del tre­ball que hem fet.” Teníem 17 anys i en Car­les Milla em deia això a la línia de sor­tida dels cam­pi­o­nats d'Espa­nya. Havíem tre­ba­llat molt, perquè amb en Milla calia donar sem­pre el 150%. De fet era fàcil, amb ell. I això ho sabien molt bé en Xupi, en Nun­ces, en Terry i en Bienve, els nos­tres entre­na­dors. Ell era el nos­tre marca, perquè treia el millor de nosal­tres. De fet, con­ti­nu­ava sent-ho fora de l'aigua, fins avui mateix: ens havia tor­nat a unir, anys després, per recor­dar el nos­tre esti­mat Nun­ces. Havia creat el nos­tre grup de What­sApp i dina­mit­zava les nos­tres tro­ba­des anu­als.

Com es pot no esti­mar i admi­rar una per­sona com en Milla? En Milla era vital. Res no el podia atu­rar i segur que ha llui­tat fins al final. S'aixe­cava de qual­se­vol pata­cada, i ho feia encara amb més força i ener­gia. I si la pata­cada la patíem nosal­tres, venia al peu del llit de l'hos­pi­tal a ani­mar-nos i trans­me­tre'ns la seva força. Anava on calgués si sabia que podia aju­dar un amic. Un líder amic dels seus amics.

Va estu­diar INEF i, mal­grat la seva passió, no va dub­tar a tre­ba­llar braç a braç amb el seu pare fins que la malal­tia d'aquest el va obli­gar de ben jove a pren­dre les reg­nes del negoci fami­liar. A Mimasa es va con­ver­tir en un empre­sari apas­si­o­nat i inno­va­dor. Es va rein­ven­tar i va tor­nar a ser líder. També era valent i asser­tiu. Capaç de defen­sar les seves idees davant de qual­se­vol, amb hones­te­dat i fran­quesa. Sabia el que volia, i sabia com arri­bar-hi o fer-nos-hi arri­bar.

Les “vie­jas glo­rias”, els teus com­panys de pala­des a l'estany, com­panys quan guanyàvem o perdíem, estem orgu­llo­sos de tu. Ens dei­xes un buit. Però allà on siguis con­ti­nu­a­rem recor­dant-te, tenint-te de guia, de marca, de referència en tot allò que fem a les nos­tres vides.

* “Vie­jas glo­rias” som els com­panys de rem d'en Car­les Milla.