Guerra o revolució?

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va tor­nar a insis­tir ahir en la neces­si­tat d'evi­tar “el debat ideològic” de cara a les pròximes elec­ci­ons del 27 de setem­bre. Artur Mas vol situar-lo, aquest debat, en l'eix naci­o­nal, per poder dotar-les, les elec­ci­ons, del caràcter ple­bis­ci­tari que busca. Cohe­rent amb la intenció, sap que una brega més esquerra-dreta podria por­tar, per exem­ple, cap a governs d'esquerra o de dreta, però no cap a governs de con­cen­tració que impul­sin de manera deter­mi­nant el nou estat inde­pen­dent. Això pensa el pre­si­dent. Això va accep­tar-li el seu par­tit. I això lliga igual­ment amb l'anhel naci­o­nal que sem­bla majo­ri­tari a Cata­lu­nya. Aquest anhel hau­ria de poder com­bi­nar-se amb l'exigència social de rege­ne­ració política, de lluita con­tra la cor­rupció, i amb l'aspi­ració a defi­nir un Estat més just. Sem­blava que tot això era pos­si­ble. Però tot això con­viu amb unes altres sen­si­bi­li­tats. De pri­o­ri­tats, diguem-ne, més soci­als. I que repre­sen­ten aquells que han sen­ten­ciat Mas i Con­vergència com una part del pas­sat, d'allò vell, del mal. Al mig hi ha Esquerra. I s'ente­nen tots els neguits. Afir­men els diri­gents repu­bli­cans que, si només insis­tei­xen en el debat naci­o­nal, cedi­ran espai, marge i vots a Ini­ci­a­tiva, Ciu­ta­dans o Pode­mos. Men­tres­tant, es manté, patint, la intenció de vot als par­tits sobi­ra­nis­tes, però recula el sen­ti­ment inde­pen­den­tista. Tot ple­gat recorda el vell dilema del 36: fem la guerra o la revo­lució? Les dues inten­ci­ons enfron­ta­des van por­tar la der­rota.