Ser i semblar honrat

Arran de lle­gir que l'Ajun­ta­ment de Figue­res ha tar­dat només un dia a rec­ti­fi­car l'error d'incloure fotos de vuit mem­bres del govern muni­ci­pal en el car­tell de les Fires i Fes­tes de la Santa Creu, em ve al cap la dita que la dona del Cèsar no només ha de ser hon­rada, sinó que ha de sem­blar-ho. El mateix que em passa quan escolto, men­tre lle­geixo sobre el cas de Figue­res, la com­pa­rei­xença de la pre­si­denta del PP a Cata­lu­nya davant la famosa comissió sobre frau fis­cal i cor­rupció del Par­la­ment. A Figue­res, quan falta poc més d'un mes per a les elec­ci­ons muni­ci­pals, la polèmica ha estat ser­vida acu­sant l'Ajun­ta­ment d'una uti­lit­zació par­ti­dista de les Fires. El con­sis­tori ha con­tes­tat que no tenia cap mala intenció. Però, com deia, a més de no actuar mali­ci­o­sa­ment, ha de sem­blar que no ets maliciós. I el que ha pas­sat amb el car­tell com a mínim fa mal d'ulls. Aquí és on s'ha fallat, mal­grat reconèixer que la rapi­desa en la rec­ti­fi­cació del car­tell és digna de ser llo­ada. Però de cara a la gale­ria sem­pre que­darà el dubte de si tot ple­gat no va ser real­ment una actu­ació par­ti­dista. El mateix que passa amb l'esmen­tada comissió del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Una comissió on repre­sen­tants de dife­rents par­tits han reco­ne­gut que s'ha donat un espec­ta­cle lamen­ta­ble. Pot sem­blar que apro­fito que el Pisu­erga passa per Valla­do­lid, però tot ple­gat té relació amb ser i sem­blar hon­rat, amb el fet d'actuar hon­ra­da­ment. Que no sigui així amb les per­so­nes que no ocu­pen càrrecs públics no em fa ni fred ni calor, elles sabran per què ho fan. Però que passi amb els nos­tres repre­sen­tants polítics ja és més greu. I això és el que passa en la famosa comissió on s'ha fet entrega de l'encara més famosa con­versa de La Camarga. He d'adme­tre que l'única cosa d'interès d'aquesta comissió és pre­ci­sa­ment aquesta con­versa. L'he escol­tada, sí, com ho han fet mol­tes altres per­so­nes. I vaig deci­dir fer-ho no per mor­bo­si­tat, sinó farta de sen­tir que tot­hom n'opi­nava i hi deia la seva sobre el con­tin­gut. La sor­presa va ser com­pro­var el nivell que poden tenir els nos­tres repre­sen­tants. No cal ser un expert per veure que els supo­sats fets que es denun­cien són molt ambi­gus, però això ja ho deci­dirà qui ho hagi de fer. Per mi, la lliçó de la comissió i de la con­versa de La Camarga és cons­ta­tar la qua­li­tat d'alguns dels nos­tres polítics. Siguin del color que siguin.