Bons

Una de les alar­mants pro­ves que estem per­dent la guerra con­tra el ter­ror giha­dista la tenim en les recents decla­ra­ci­ons de Jorge i Alberto Fernández Díaz –minis­tre i alcal­da­ble del PP a Bar­ce­lona– con­tra la bonesa i la gene­ro­si­tat que en aquest país es dedica a la immi­gració. Bonisme, en diuen aquells que volen desa­cre­di­tar una acti­tud que exhi­beix una qua­li­tat ben humana i lamen­ta­ble­ment escassa, com si es tractés d'un defecte o d'una debi­li­tat que cal cor­re­gir. D'entrada, si és que en aquest com­bat hi ha real­ment bons i dolents, és amb els pri­mers amb qui per­toca estar; sobre això no hi hau­ria d'haver cap dubte si de debò volem assu­mir els com­pro­mi­sos de viure en un estat de dret. Però és que, a més, és jus­ta­ment aquesta dimensió moral la que ens separa i dife­ren­cia dels exe­cu­tors que dego­llen vícti­mes inno­cents en nom d'una religió, l'única cosa que fins ara ens ha permès gua­nyar-la, la bata­lla. La prin­ci­pal victòria dels giha­dis­tes que pre­te­nen expor­tar el seu hor­ror és veure l'ascens de la ultra­dreta a Europa i la radi­ca­lit­zació de l'odi en les decla­ra­ci­ons públi­ques de deter­mi­nats polítics. Aquest és jus­ta­ment el seu esce­nari som­niat: un Occi­dent aco­var­dit afe­blint les seves pròpies lli­ber­tats, sense mati­sos ni bone­ses. Allà amb la consciència dels qui vul­guin fer-los el joc però, men­tres­tant, n'hi ha alguns, de mati­sos, que no convé pas­sar per alt. El pri­mer és molt més que un matís: el retorn a casa, recu­pe­rada la lli­ber­tat i la innocència, d'una de les detin­gu­des a Figue­res durant la batuda anti­ter­ro­rista del març pas­sat. Un retorn que els titu­lars de la premsa han trac­tat amb molta menys espec­ta­cu­la­ri­tat que la detenció. Segu­ra­ment perquè el bonisme també ven menys dia­ris que la malig­ni­tat. A la poli­cia li per­toca man­te­nir la guàrdia alta i a la ciu­ta­da­nia en gene­ral, no abai­xar-la a l'hora d'evi­tar estig­ma­tit­zar ningú. Es posin com es posin els ger­mans Fernández, ni tan sols la con­versió de cris­ti­ans a l'islam es pot estig­ma­tit­zar. Perquè en rea­li­tat, els detin­guts a Cata­lu­nya no els havien con­ver­tit a res, sim­ple­ment els havien reclu­tat, que és molt dife­rent.