Males companyies

No es pot obviar la indig­nació, la ver­go­nya ali­ena i la llàstima que pro­vo­quen les suc­ces­si­ves ofen­si­ves de la guerra bruta, cada cop més expli­cita, cru­enta i esperpèntica, que llança Espa­nya con­tra el procés sobi­ra­nista a Cata­lu­nya, que –recor­dem-ho un cop més– és un movi­ment d'ins­pi­ració popu­lar, d'expressió cívica i de pro­ce­di­ment escru­po­lo­sa­ment democràtic. Ine­vi­ta­bles sen­ti­ments com ine­vi­ta­ble és el valor pedagògic de con­tem­plar fins a quin punt, per com­ba­tre una ide­o­lo­gia política democràtica, són capaços i no els importa degra­dar la imatge del poble català, els seus repre­sen­tants i el seu govern, dete­ri­o­rar la rea­li­tat soci­o­e­conòmica cata­lana i final­ment danyar la con­vivència pre­sent i futura. Perquè, no s'enga­nyin, això és el que passa quan es difon que a Cata­lu­nya es dóna aire al giha­disme, com han fet els minis­tres Fernández Díaz i Mar­ga­llo. Això és el que passa quan els dia­ris de cam­bra del govern –dia­ris de Madrid– par­len de rela­ci­ons entre els inde­pen­den­tis­tes cata­lans –dos mili­ons de ciu­ta­dans?– i els ter­ro­ris­tes del gihad; o quan un d'aquests dia­ris pretén iden­ti­fi­car la inde­pendència amb una Cata­lu­nya inte­grada en el cali­fat d'Estat Islàmic. Això és el que passa quan s'acusa amb aque­lla impu­ni­tat CiU i ERC, que repre­sen­ten una llarga tra­dició democràtica i també la majo­ria abso­luta del Par­la­ment, de tenir relació amb la pro­li­fe­ració de
cèl·lules giha­dis­tes a Cata­lu­nya. Això és el que passa quan s'envia el mis­satge que inte­grar en català la soci­e­tat cata­lana és menys “nor­mal” que inte­grar en espa­nyol la soci­e­tat espa­nyola. I si tenen la temp­tació de reduir el club de fans de la difa­mació al sec­tor més ultra del govern, del PP o de la caverna mediàtica, parin atenció als silen­cis, tan des­co­mu­nals com ver­go­nyo­sos, de ciu­ta­dans cata­lans, par­tits cata­lans, par­tits espa­nyols, refe­rents cul­tu­rals, intel·lec­tu­als, mediàtics o polítics espa­nyols que fa dies que callen o toquen el violí davant un abús, un mal tracte i una col·lecció de men­ti­des. La inde­pendència de Cata­lu­nya té mol­tes raons de tot tipus, però aquí val allò que més val sols que mal acom­pa­nyats.