Creadors i tecnologia

Els drets d'autor són, d'un temps ençà, font de controvèrsies. De vegades la polèmica neix de reformes legals, per exemple les mesures de control dels internautes o la nova taxa sobre el servei de notícies que ofereix (oferia) Google, que estan en els articles de la llei Wert. Per la seva banda, l'SGAE, la principal entitat de gestió de drets, és cèlebre no per la tasca que hauria de fer en defensa dels creadors sinó per la seva pèssima gestió i els escàndols protagonitzats per alguns dels seus directius. De tota manera, la polèmica en majúscules, d'alguna manera la polèmica permanent, ve determinada per les possibilitats que la tecnologia ens dóna avui de crear, accedir i compartir continguts. Capítols de la darrera temporada de la sèrie Joc de trons eren a internet, a punt de ser descarregats sense pagar, abans de l'estrena oficial. Es calculen prop de cent mil descàrregues les tres primeres hores, l'enèsima demostració que tampoc en això es poden posar portes al camp. Es dóna la circumstància que la tecnologia que ara, de vegades, posa en qüestió els drets dels creadors és, en realitat, la que va fer néixer aquests drets i la que els potencia de forma extraordinària. Ho entendrem millor si ens fixem en un petit treball de l'Arnau Cadell, escultor dels segles XII i XIII. En un capitell del claustre del monestir de Sant Cugat hi va gravar: “Aquesta és la imatge de l'escultor Arnau Cadell, que construí aquest claustre per a la posteritat.” L'Arnau Cadell i altres artesans anaven prenent consciència que els seus treballs els corresponien i deixaven constància de la seva autoria signant-los. En aquell temps ni ell, ni els pintors, ni els trobadors, havien de pensar com podien treure més rendiment de les seves creacions, senzillament perquè no era possible: no hi havia tecnologia que ho permetés. Tot va canviar a partir de la impremta, la primera tecnologia que va possibilitar fer còpies en sèrie. Fou aleshores quan es va començar a parlar de drets, de qui tenia dret a fer les reproduccions, de quins drets corresponien als autors i quins als impressors. Cinc-cents anys després estem vivint la segona revolució amb les denominades noves tecnologies, que obren infinites possibilitats d'explotació i provoquen una curiosa paradoxa: es multipliquen els drets i avantatges dels creadors però al mateix temps perden la capacitat de controlar les seves creacions. Els debats i la polèmica seguiran el desenvolupament tecnològic, i seran permanents.