Matèria obscura

L'altre dia estava lle­gint el diari i em vaig atu­rar en un titu­lar: La matèria obs­cura es repel·leix ella mateixa. La matèria obs­cura, que ocupa un vui­tanta per cent de l'uni­vers, s'ano­mena d'aquesta manera perquè els científics en des­co­nei­xen les pro­pi­e­tats. I resulta que quan sem­bla que se'n sap alguna cosa, la matèria obs­cura no deixa de sor­pren­dre els científics. El que s'explica més enllà d'aquest titu­lar és el des­co­bri­ment que han fet el físic britànic Ric­hard Masey i un equip de científics obser­vant el xoc de qua­tre galàxies a 1.300 mili­ons d'anys llum. La qüestió és que fins ara es pen­sava que la matèria obs­cura tan sols interac­tu­ava amb la matèria con­ven­ci­o­nal a través de la força de la gra­ve­tat, però mai s'havia obser­vat que reac­cionés amb ella mateixa gene­rant repulsió, com farien dues partícules de la mateixa càrrega en tro­bar-se.

La veri­tat és que a mi aquests con­cep­tes se m'esca­pen, i m'he limi­tat a trans­criure tan bé com he sabut el que s'expli­cava en aquesta notícia. El meu cer­vell no entén de distàncies d'anys llum. Neces­sita mag­ni­tuds més ter­res­tres per enten­dre alguna cosa. Això de la matèria obs­cura repel·lint-se ella mateixa ho puc enten­dre, per exem­ple, pen­sant en l'acti­tud de Rajoy i el Par­tit Popu­lar res­pecte a Rodrigo Rato. Que si això no té res a veure amb quan va ser minis­tre, que si la justícia és igual per a tot­hom, que si ja fa temps que al par­tit no se sap res d'ell, Rodrigo què?, etc. Vaja, com quan es van repel·lir les galàxies Rajoy, PP i Luis Bárce­nas quan la comp­ta­bi­li­tat en B del par­tit del govern va entrar en com­bustió.

Així sí que puc enten­dre una mica això de la matèria obs­cura. Ara bé, no ho sabrem mai tot. Perquè esti­guin segurs que rere tot aquest espec­ta­cle de matèries obs­cu­res repel·lint-se segur que hi ha equi­li­bris fos­cos que se'ns esca­pen. Per exem­ple, penso que si Rajoy, Mon­toro i el PP han aca­bat lliu­rant Rato a les mans de la justícia deu haver estat quan ja ha tin­gut prou temps per fer aixe­ca­ment de pro­ves de tot el que se l'acusa per aca­bar sor­tint dels jut­jats gai­rebé impol·lut.

I torno a pen­sar en David Fernàndez i el que li va dir quan, el novem­bre de 2013, Rato va com­parèixer amb tota la seva matèria obs­cura al Par­la­ment per defen­sar la seva gestió a Bankia. Li passi el que li passi des d'ara, jo també li ense­nyo una sandàlia i li repe­teixo, a ell i als que ara el repel·lei­xen, el que li va dir Fernàndez: “Ens veu­rem a l'infern. El seu infern és la nos­tra espe­rança. Fins aviat, gàngs­ter. Fora la màfia!”