Opinió

El Borsí i Woody Allen

No tinc res contra Woody Allen, però em sap greu que el Borsí es converteixi en un museu

Hi ha una pro­posta per crear a Bar­ce­lona un museu dedi­cat a Woody Allen. L'edi­fici triat és al car­rer Avinyó. El va fer cons­truir Eva­rist Arnús –don Eva­risto, per als bar­ce­lo­nins–, l'asses­sor finan­cer de la bur­ge­sia cata­lana a final del segle XIX. Va ser la seu social del Casino Mer­can­til, pri­mer, i després del Mer­cat Lliure de Valors, les pri­me­res bor­ses cata­la­nes. Avui tot­hom coneix Woody Allen i poca gent les enti­tats borsàries que he men­ci­o­nat. Puc apor­tar una mica d'infor­mació. A mi m'agrada Woody Allen, però per a Bar­ce­lona i Cata­lu­nya va ser molt més impor­tant el Mer­cat Lliure de Valors, ano­me­nat Borsí.

Fins al 1915, a Bar­ce­lona només hi havia una borsa, que era pri­vada i estava a l'edi­fici del car­rer Avinyó. Els qui hi mana­ven eren els bancs de valors cata­lans, com la Banca Arnús, l'Arnús-Garí, la Banca Mar­sans i d'altres. El 1915 arribà la borsa ofi­cial espa­nyola, amb els seus Agents de Canvi i Borsa, i el Regla­ment de la Borsa de Madrid. És l'any en què el Casino Mer­can­til va ser subs­tituït pel Mer­cat Lliure de Valors, que era el mateix.

La borsa ofi­cial era anti­quada i car­rin­clona, men­tre que el Mer­cat Lliure havia pres de model el que eren les bor­ses euro­pees i ame­ri­ca­nes. Aquesta situ­ació es va man­te­nir fins després de la Guerra Civil Espa­nyola. El 1939 una de les pri­me­res dis­po­si­ci­ons del govern del cau­di­llo va ser la liqui­dació per decret del Mer­cat Lliure, men­tre que la borsa ofi­cial i pública es va man­te­nir, car­rin­clona i allu­nyada del que era la moder­ni­tat finan­cera, molts anys.

Vaig conèixer el Borsí, gràcies a Flo­renci Pujol i Bru­gat, que havia estat un dels socis del Mer­cat Lliure, abans de la guerra. Vaig tre­ba­llar tres anys amb ell a la vella Llotja gòtica de Bar­ce­lona, on hi havia la borsa ofi­cial. El Pujo­let, com era cone­gut, era un home eixe­rit i conei­xe­dor a fons d'aquell món. Va començar a tre­ba­llar com a grum a la Banca Mar­sans, a la Ram­bla de Cana­le­tes. En el banc va a apren­dre el que eren les ope­ra­ci­ons de borsa i s'inde­pen­ditzà. Aca­bada la guerra, els socis del Mer­cat Lliure es van poder con­ver­tir en Agents de Canvi i Borsa, un càrrec que per­me­tia gua­nyar molts diners sense fer gran cosa. Però hi havia un petit incon­ve­ni­ent: abans calia sig­nar un docu­ment d'“Adhesión a los prin­ci­pios del Movi­mi­ento”. Flo­renci Pujol, cata­la­nista i votant d'Esquerra Repu­bli­cana abans de la guerra, s'hi va negar i es man­tingué com apo­de­rat d'un Agent de Canvi i Borsa al qual va fer gua­nyar molts diners. A més de cata­la­nista, Flo­renci Pujol era auto­di­dacte i honest. Vaig tre­ba­llar 26 anys al seu cos­tat i puc donar fe de la seva cor­recció per­so­nal i pro­fes­si­o­nal. Alguna multa per apar­ca­ment inde­gut, va haver de pagar, això sí.

Per totes aques­tes raons, em sap greu que el Borsí es con­ver­teixi en el Museu de Woody Allen. No tinc res en con­tra d'aquest actor i direc­tor, però molt a favor del Borsí. Serà com matar l'avi perquè és vell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia