Llegir, menjar, vestir

Seré poc ori­gi­nal dient que de la diada de Sant Jordi me n'agrada l'essència. Rega­lar un rosa a la dona que estimo, que ella em regali el lli­bre. I el moment del petó, és clar. I després, m'encisa veure pare­lles fent el mateix. Pare­lles joves fent-se petons il·lusi­o­nats, pare­lles més grans fent-se petons igual­ment il·lusi­o­nats. I un any més vaig que­dar satis­fet de la vivència i la con­tem­plació.

Després hi ha la qüestió dels lli­bres, de les refle­xi­ons que ens com­porta. Aquest any em quedo amb dues. De dos edi­tors. Una que com­par­teixo i una altra que no. La pri­mera no fa falta ni comen­tar-la, perquè està for­mu­lada amb tanta clare­dat i intel·ligència que es comenta sola. La vaig lle­gir a Núvol a l'edi­tora de La Cam­pana, Isa­bel Martí, sobre el fet d'escriure: “Hi ha escrip­tors que diuen que no volen escriure best-sellers, i la majo­ria de vega­des no és que no vul­guin, sinó que no poden.”

L'altra qüestió que m'ha fet pen­sar va ser arran de la tertúlia d'El món a RAC1 de l'endemà. En un moment deter­mi­nat, Jordi Basté va dir: “S'han com­prat molts lli­bres, ara el que s'ha de fer és lle­gir-los.” I tot seguit va sal­tar l'edi­tor Ernest Folch: “Per què? Mira, estic en con­tra d'aquesta idea. (...) Per què estic en con­tra de dir aquesta idea, no d'aquesta idea? Lle­gir és la cosa més impor­tant que m'han rega­lat a la vida. Però crec que a l'únic com­pra­dor a qui li dema­nem que faci coses amb el que acaba de com­prar és el pobre com­pra­dor de lli­bres. És a dir, hi ha una bona gent que com­pra llau­nes de sar­di­nes, o que com­pra roba, o que com­pra des­per­ta­dors... A tota aquesta gent no hi ha un exèrcit de pesats que els diuen: ara, obre una llauna de sar­di­nes; ara, aquesta camisa, posi-se-la... Rei­vin­dico el dret que tot­hom es relaxi. Rei­vin­dico el dret que no pres­si­o­nem la gent. Deixi'l en pau amb el lli­bre.”

A mi em sem­bla que es va fer un embo­lic. Va voler dei­xar clar que, com a edi­tor, no l'interessa només que es ven­guin lli­bres. Però es va enfan­gar amb la seva reflexió sobre la lec­tura, o la reco­ma­nació de la lec­tura. Des del moment que equi­pa­rem un objecte de cul­tura (lli­bre) i un objecte de con­sum de pri­mera neces­si­tat (men­jar, ves­tir-se) alguna cosa gri­nyola. Men­gem i ens ves­tim per neces­si­tat, però lle­gim per volun­tat, des del sim­ple motiu de l'entre­te­ni­ment fins al noble art del conei­xe­ment o el plaer pura­ment estètic. Lle­gir, per sobre de men­jar o ves­tir-nos, ens fa ser alguna cosa més que sim­ples éssers vivents.

Si no, podríem fer cada any un Sant Jordi temàtic dife­rent: la llauna de sar­di­nes i la rosa, la camisa i la rosa, o el lli­bre i el pneumàtic. Que gau­dei­xin de les seves lec­tu­res, i fins la diada de Sant Jordi de l'any que ve, que en tor­na­rem a par­lar.