Mas i Junqueras

Artur Mas i Oriol Jun­que­ras han estat entre­vis­tats. El pri­mer, per par­tida doble. Deba­des. Les decla­ra­ci­ons de l'un i de l'altre han ser­vit per a cons­ta­tar, per enèsima vegada, els grans recels que els enfron­ten. El pre­si­dent d'Esquerra ha tor­nat a pro­cla­mar, can­sat i molest, que cal tan­car amb clau i for­re­llat el debat sobre la llista unitària. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha donat senyals de cabreig. Pin­ten bas­tos sobi­rans. Les elec­ci­ons muni­ci­pals s'acos­ten i tota l'opo­sició ha coin­ci­dit en l'estratègia de des­gast. El ten­dre del govern de Con­vergència i Unió –con­si­de­ren– ha de ser la sani­tat pública. Mas és cons­ci­ent que no pot modi­fi­car-ne el model per fer-lo sos­te­ni­ble sense inqui­e­tar-ne els usu­a­ris. Però no renun­cia a pren­dre les deci­si­ons necessàries per aguan­tar la metxa. En el punt de mira hi ha el Con­sorci de Lleida. Mal­grat la demagògia que s'enrama, queda clar que una cosa és exter­na­lit­zar la gestió d'un ser­vei públic i una altra pri­va­tit­zar-lo. La pri­mera opció pot afec­tar els tre­ba­lla­dors. La segona, també els usu­a­ris. Però el debat s'ha embru­tat perquè l'opo­sició vol fer creure a l'opinió pública que “la dreta” no és de fiar. Que pri­va­titza per traure'n pro­fit. Esquerra té gent als depar­ta­ments per saber qui­nes són les inten­ci­ons del govern. Però no està dis­po­sada a assu­mir el des­gast d'enfron­tar-se a tota l'opo­sició en una brega cor­ro­siva. Mas no entén l'acti­tud i la con­si­dera “irres­pon­sa­ble”. Aquest ha estat el balanç de les tres entre­vis­tes. Magra con­clusió.