La creu de fer-se gran

El pas impla­ca­ble dels anys. Superes la bar­rera dels qua­ranta i et sents encara jove d'espe­rit, però de tant en tant pas­sen coses que et tor­nen a la crua rea­li­tat i et fan tocar de peus a terra. I t'ado­nes que et cau al damunt com una llosa el tic-tac del rellotge vital. A mi em suc­ce­eix durant les Fires i Fes­tes de la Santa Creu de Figue­res, i no pre­ci­sa­ment per la nostàlgia del pas­sat, sinó sobre­tot pel pre­sent.

No faig aquesta reflexió perquè pensi que la festa major de Figue­res no esti­gui pen­sada per a gent de mit­jana edat, sinó per cons­ta­tar que amb els anys vius la Santa Creu de for­mes molt dife­rents. Avui agafo el pro­grama i no conec pràcti­ca­ment cap dels grups que actuen a l'Embar­raca't, quan durant l'ado­lescència allà se'ns feia de dia. O avui fas una esca­pada al parc d'atrac­ci­ons i et mareja la gent i la música estri­dent dels autos de xoc. És quan et fas teva la frase aque­lla que sovint repe­tim: “Ens fem grans.” I ja no en par­lem si alguna d'aques­tes nits de Fires deci­dei­xes fer algun excés, que lla­vors és quan l'endemà sí que és com si arros­se­gues­sis la santa creu. En fi, que ara mires el pro­grama i et fa gràcia veure que la Mara­ve­lla no falla mai a l'enve­lat.

Sigui com sigui, i tin­guis els anys que tin­guis, per les Fires de la Santa Creu als figue­rencs ens enva­eix una sen­sació espe­cial. T'enor­gu­lleix la ciu­tat, tens més ganes de sor­tir al car­rer i repas­ses amb ànsia les acti­vi­tats d'aquests deu dies. Però, sobre­tot, revius records d'aquell any que vas par­ti­ci­par en la des­fi­lada de car­ros­ses, d'aque­lla nit ado­les­cent a les bar­ra­ques de ca la Lucrècia o de quan, aga­fat de la mà del teu pare, ana­ves a les atrac­ci­ons per pujar una vegada dar­rere l'altra al Gusano Loco. El pas­sat ens con­di­ci­ona el pre­sent i la manera de viure'l.

I el futur? Segu­ra­ment la ciu­tat de Figue­res con­so­li­darà aquesta dinàmica posi­tiva i les fes­tes de la Santa Creu segui­ran evo­lu­ci­o­nant, en una estricta i necessària amal­gama de tra­dició i moder­ni­tat, que és la seva clau de l'èxit. I nosal­tres? Doncs nosal­tres ens ani­rem fent grans, segui­rem fidels a la Santa Creu i aspi­ra­rem a reco­llir algun dia la meda­lla que cer­ti­fica que ja hem arri­bat als 90 anys. Per molts anys!