Fires sense exclusivitat

A l'hora d'escriure sobre les fires de Figue­res hi ha una tendència a evo­car èpoques pas­sa­des i això ho hem vist en mol­tes de les cròniques que s'han publi­cat en aquest espai en els dies pre­ce­dents. Hi ha un com­po­nent nostàlgic? Es fa amb un ànim his­to­ri­cista? O sim­ple­ment és perquè les èpoques actu­als no apor­ten res de nou a la festa major? Cadascú té les seves raons.

El fet és que ara la set­mana de fires no deixa de ser un con­tinu de la resta de l'any i el que tro­bem aquests dies ho segui­rem tro­bant la resta de mesos, i si no és a la mateixa ciu­tat serà en un altre lloc, a poca distància. En el pas­sat era dife­rent: la majo­ria d'acti­vi­tats d'oci en un muni­cipi només es pro­gra­ma­ven durant la festa major. Ara, els gegants, les fires, els con­certs, les expo­si­ci­ons, els espec­ta­cles infan­tils, les atrac­ci­ons, els pre­gons o qual­se­vol altra cosa d'aquests dies ho tro­bem tot l'any i per tot arreu. A Figue­res, aquest mateix mes, tindrà lloc la festa del car­rer Nou amb para­des, ball, infla­bles i altres acti­vi­tats. De pri­ma­vera a tar­dor es pot iti­ne­rar cada diu­menge poble a poble dar­rere de les fires que es van fent sota el reclam d'algun pro­ducte –prin­ci­pal­ment ali­men­tari– i que supo­sen tro­bar les matei­xes para­de­tes de venda i pro­gra­mes d'oci cal­cats. De ball n'hi ha a molts llocs cada diu­menge a la tarda. Les atrac­ci­ons firals, que abans tenien un cert com­po­nent d'exclu­si­vi­tat als muni­ci­pis grans, ara també n'hi ha arreu. I no només això; ja fa anys que els cen­tres
de les ciu­tats i els cen­tres comer­ci­als es van omplir d'arte­fac­tes que entre­te­nen els infants men­tre els seus res­pon­sa­bles com­pren. Les emo­ci­ons infan­tils pro­vo­ca­des pel sac­seig ja no són exclu­si­ves dels recin­tes firals; s'han con­ver­tit en un negoci per­ma­nent. Tenim ben a prop parcs temàtics a l'engròs i esta­bli­ments que pos­si­bi­li­ten por­tar-hi la mai­nada qual­se­vol dia perquè s'entre­tin­guin o els entre­tin­guin.

Per tot això resulta posi­ti­va­ment sor­pre­nent veure com encara les fes­tes majors no han mort d'ina­nició i con­ti­nuen sent un reclam per a la gent. Per tant, més que evo­car la nostàlgia hem de cele­brar que tenim una soci­e­tat que manté les fires tot l'any.