El canvi ha començat

Quan en l'inici de la crisi de fa 10 o 12 anys, i l'expo­sició dege­nerà pel que fa a la quan­ti­tat i qua­li­tat de les flors empra­des en les seves obres, ater­ra­ren a l'expo­sició “artis­tes”, molts de Bar­ce­lona, amb vari­e­tats de l'art pictòric, expres­sat en les mil i una vari­e­tats de l'abs­tracte, eteri, pop art, futu­rista i sim­plista, entre molts d'altres. A les gale­ries i sales d'expo­si­ci­ons no han tin­gut mai accés fàcil. Hi ha excep­ci­ons, però, gene­ra­lit­zant, no són rebuts amb ale­gria. L'art modern té un públic, és veri­tat, però que parla molt i com­pra poc. Girona, temps de flors els ha tore­jat, però no ha pogut, millor dit no s'ha atre­vit a bar­rar-los el pas total­ment. Ells, amb la tolerància de Girona, han pre­sen­tat obres que no els accep­ta­ven enlloc. Sovint han ves­tit d'art flo­ral la seva pre­sen­tació amb qua­tre flors mal comp­ta­des per jus­ti­fi­car-se. Era can­tat que si la crisi ini­ci­ava el seu des­cens, ine­xo­ra­ble­ment s'aca­ba­ria la invasió. Pot­ser m'anti­cipo, però en aquesta edició de l'expo­sició, les flors han tor­nat per recu­pe­rar el lloc perenne que la natu­ra­lesa els donà des de la cre­ació. No m'ho sem­bla, és un fet que aquest any hi ha altre cop més flors en qua­li­tat i quan­ti­tat. Veus auto­rit­za­des pro­cla­men, ni que sigui tímida­ment, a Europa Occi­den­tal una recu­pe­ració pal­pa­ble. Ben­vin­guda sigui! L'art con­tem­po­rani podrà can­viar aspec­tes i for­mes de veure les repre­sen­ta­ci­ons plàsti­ques de la vida, ara bé, la bellesa, l'aroma, el color, de l'ele­ment vege­tal natu­ral ano­me­nat flors, ningú podrà mai subs­ti­tuir-lo per res. El pro­ducte més selecte de tots el que ens ha dotat la natu­ra­lesa, les flors, ja mai serà subs­tituït. Com que així ho crec, així ho dic!