Opinió

Beat Romero d'Amèrica

Tres anys de compromís amb la pau i la justícia de l'arquebisbe acabaren amb l'assassinat

Demà, dis­sabte, a la cate­dral de San Sal­va­dor, serà bea­ti­fi­cat el màrtir Óscar Romero, ini­ci­ant el procés de cano­nit­zació que el farà ofi­ci­al­ment sant, mal­grat que fa molts anys que el poble lla­ti­no­a­me­ricà ja el con­si­dera com a tal. Final­ment es cor­re­girà l'ano­ma­lia man­tin­guda per l'Església ofi­cial, en què el con­ser­va­do­risme vaticà ha enca­llat fins al dar­rer moment el procés de reco­nei­xe­ment exem­plar del segu­ra­ment més emblemàtic arque­bisbe cen­tre­a­me­ricà.

Lluny en el temps, però pròxim en el record, la imatge d'aquell cap­ves­pre a l'hos­pi­tal de la Divina Pro­vidència, on Óscar Arnulfo Romero cele­brava missa a la cape­lla. Quan l'arque­bisbe es girà de cara als pocs assis­tents per donar-los la bene­dicció final, un expert tira­dor, pro­te­git per mem­bres dels temuts Escu­a­dro­nes de la Muerte, envià la bala fatal que encer­tava de ple el pre­lat. El dia abans, a la cate­dral, Romero havia lle­git la llista dels reli­gi­o­sos assas­si­nats per la dic­ta­dura i dema­nava als sol­dats que fos­sin insub­mi­sos davant les ordres que inci­ta­ven a la violència, fins a matar cam­pe­rols inde­fen­sos o a dis­pa­rar con­tra el poble. “En nom de Déu i en nom d'aquest poble sofrent que eleva les seves lamen­ta­ci­ons fins al cel, els suplico, els prego, els ordeno en nom de Déu: prou repressió!”, digué l'arque­bisbe en la dar­rera homi­lia.

Romero havia estat un capellà con­ser­va­dor, atent a les neces­si­tats del poble des de posi­ci­ons con­for­mis­tes, i fou això que en faci­lità l'ascens a
l'epis­co­pat cen­tre­a­me­ricà, quan Roma tenia la segu­re­tat que no seria un per­so­natge “con­flic­tiu”. Més, tenia un gran amic en Ruti­lio Grande, un jesuïta que havia fet l'opció a favor dels pobres i vivia entre ells al dis­tricte d'Agui­la­res. Quan Ruti­lio fou assas­si­nat per un des­ta­ca­ment mili­tar, l'arque­bisbe demanà expli­ca­ci­ons al govern, que es deia catòlic, i prengué la decisió de no assis­tir ni faci­li­tar cap acte ofi­cial men­tre no es depu­res­sin res­pon­sa­bi­li­tats. Des d'ales­ho­res el bis­bat de San Sal­va­dor es con­vertí en actiu defen­sor de la causa dels pobres i Romero s'acostà a la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, reclu­tant com a con­se­llers els jesuïtes Ella­curía i Sobrino. “Amb mon­se­nyor Romero, Déu va pas­sar per El Sal­va­dor”, excla­mava Igna­cio Ella­curía, que anys després també mori­ria assas­si­nat.

El pro­feta no fou silen­ciat ni pel mateix Joan Pau II, que en divuit mesos envià tres visi­ta­dors apostòlics per ins­pec­ci­o­nar el com­por­ta­ment i dema­nar-li que fos com­pren­siu amb els mili­tars. Cri­dat a Roma, sortí plo­rant de l'audiència papal tot fent les decla­ra­ci­ons que feren la volta al món: “El papa no m'ha entès; no pot enten­dre'm, perquè El Sal­va­dor no és Polònia.” Des del Vaticà, s'acusà extra­o­fi­ci­al­ment Romero d'estar influït pel mar­xisme.

La història és cone­guda. Tres anys de com­promís amb la pau i la justícia aca­ba­ren amb l'assas­si­nat, i fins i tot els Escu­a­dro­nes actu­a­ren durant el fune­ral, cau­sant una vin­tena de morts dins la cate­dral. Joan Pau mirà cap a un altre cantó i quan l'Església lla­ti­no­a­me­ri­cana demanà la pro­cla­mació de Romero com a màrtir de la fe, la decisió per­so­nal de Wojtyla encallà el procés. Des de l'Argen­tina, l'arque­bisbe Ber­go­glio digué, el 2004, que el Vaticà come­tia un error no acce­le­rant el procés de cano­nit­zació del màrtir que, d'altra banda, ja havia estat san­ti­fi­cat pel poble. Poc abans de morir, en una de les famo­ses homi­lies que es pro­pa­ga­ven per tot Amèrica, l'arque­bisbe havia dit: “Si em maten, res­sus­ci­taré en el poble sal­va­do­reny.”

Des de l'ascensió al pon­ti­fi­cat, el papa Fran­cesc havia orde­nat acti­var la causa dels sants a favor de Romero. Demà es com­pleix el pri­mer capítol d'aquest deute històric. Pot­ser Joan Pau II, des d'un núvol, con­tem­plarà incrèdul allò que mai no com­prengué.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia