El PSU ha guanyat?

Diu­menge al ves­pre. La tele va emba­fant amb crema de llet elec­to­ral, de la qual han de triar-se els talls. Figue­res hau­ria d'estar inde­pendísti­ca­ment con­tenta perquè té a l'abast un con­sis­tori amb 13 regi­dors (de 21) sobre el paper inde­pes: 7 de CiU, 3 d'ERC i 3 de la CUP. La Marta Rovira acaba de dir que l'inde­pen­den­tisme és un afer trans­ver­sal i, no va repe­tint el Cuní que, en no haver-hi majo­ries abso­lu­tes, els elec­tes han d'apren­dre a pac­tar? Però es con­gria un altre afer de més volum. La Colau –“Esa, esa, esa, Ada alcal­desa!”– sem­bla la més votada de Bar­ce­lona (175.000 vots d'1.150.000). Els ter­tu­li­ans acor­den que ni la cap de llista ni els altres futurs regi­dors –la tropa dels pisos hipo­te­cats i de Sí se puede!– tenen cap experiència política i admi­nis­tra­tiva. Però, la inex­per­tesa per guiar el Titànic del senyor De Azúa, ha de ser un pro­blema? No cal ni que n'apren­guin: en el con­glo­me­rat que n'han dit Bar­ce­lona en Comú també hi ha Ini­ci­a­tiva, és a dir, l'únic par­tit amb soli­desa, pedigrí, història i conei­xe­ment de tots els camins, cor­ri­ols i auto­pis­tes de la política, és a dir del poder. Dit d'una altra manera, els anys de mirar i no tocar els han fet experts en totes les habi­li­tats, maquia­vel·lis­mes i, per­me­tin, pute­ries de la política pràctica. I com és que en saben tant? Ve de lluny: Ini­ci­a­tiva són els suc­ces­sors del PSU, i he escrit PSU perquè així és com l'ano­me­na­ven mili­tants, diri­gents i afi­ci­o­nats des de la República, pas­sant per la post­guerra, exili i clan­des­ti­ni­tat; de petit que ho sen­tia a dir a la meva tia àvia i muller d'un dels fun­da­dors del PSUC. Ini­ci­a­tiva és hereva del cen­tra­lisme democràtic i, si recu­lem una mica més, de les direc­trius que ema­na­ven de l'URSS sta­li­nista. Poca broma. Amb nom divers, sem­pre ha estat d'una for­ta­lesa i eficàcia con­tras­ta­des: va ser l'únic par­tit de l'opo­sició al fran­quisme amb pres­tigi; l'euro­co­mu­nisme i el poste­rior flo­rero ano­me­nat Verds no han pas enter­bo­lit la capa­ci­tat de l'appa­ratc­hik; vegin Ribó, Vintró o ara Camats. És a dir que la Colau i com­pa­nyia poden comp­tar amb una sòlida i eficaç xarxa, estruc­tura i capa­ci­tat d'una Ini­ci­a­tiva que tenen a dins del cavall i que els poden faci­li­tar l'accés al ple domini de la llam­borda de la plaça de Sant Jaume. I em diu un amic per What­sApp que, per reblar el clau, la Colau dis­posa d'un asses­sor a l'ombra que es diu Jordi Borja, remot Ban­dera Roja (els que feien par­lar en cas­tellà a les reu­ni­ons), nomenk­la­tura estat del PCE i del PSUC, vell coco­dril de la bassa con­sis­to­rial i expert asses­sor en afers lla­ti­no­a­me­ri­cans.