Lloret està d'orgues?

Evi­dent­ment, després de les elec­ci­ons i de la frag­men­tació de par­tits i grups que han de for­mar el con­sis­tori llo­re­tenc el lec­tor pot pen­sar que em refe­reixo, amb la pre­gunta del títol, a aquesta situ­ació política local, força caòtica. Doncs, no. Ja en par­la­rem, si fa al cas. Avui, quan parlo d'orgues, em refe­reixo a l'ins­tru­ment que porta aquest nom. A l'església par­ro­quial de Llo­ret tenim un orgue que és una peça de museu. Un dels dos únics orgues pneumàtics que han sub­sis­tit a Cata­lu­nya sal­vat de la guerra civil i de la tendència que hi va haver després de trans­for­mar els orgues que que­da­ven i apli­car-los reso­lu­ci­ons tècni­ques moder­nes. Va ser cons­truït l'any 1930 a la fàbrica Nues­tra Señora de Mont­ser­rat, a Coll­bató, fun­dada per Joan Rogent, sota la direcció de l'orgue­ner italià Sil­vio Pug­gina, que s'havia ins­tal·lat a Cata­lu­nya després d'haver cons­truït l'orgue de Mont­ser­rat. Quan, l'any 1936, l'església llo­re­tenca fou des­truïda, la inter­venció d'alguns llo­re­tencs i la del mateix orga­nista, Mn. Josep Mun­det, que era fill del poble i va insis­tir als revo­lu­ci­o­na­ris que l'ins­tru­ment els podia ser­vir per fer tota mena de música, des de ball fins a con­certs, va fer que se salvés i fos des­mun­tat. Després de la guerra civil es va recu­pe­rar. És un orgue postromàntic de sono­ri­tat simfònica que consta de 1.400 tubs, inclo­sos dins d'un moble de dos cos­sos, que cor­res­po­nen als tres teclats (dos de mans i un de peus) de què dis­posa la con­sola. Al llarg de la seva història no ha estat alte­rat i per tant, patri­mo­ni­al­ment, té un gran valor. Es dóna el cas que la nomen­cla­tura dels regis­tres i acces­so­ris està impresa en català, un fet ben poc usual. Però el pas del temps n'ha alte­rat el fun­ci­o­na­ment i, a hores d'ara, l'orgue neces­sita una res­tau­ració a fons. Es tracta de res­ti­tuir o res­tau­rar, entre altres coses, unes dues mil peti­tes vàlvu­les, mem­bra­nes de pell, i uns 1.500 metres de con­duc­tes finíssims de plom. El cost és molt ele­vat i s'ha cons­tituït una enti­tat per donar una empenta a la res­tau­ració. Cal l'ajuda d'ins­ti­tu­ci­ons, d'asso­ci­a­ci­ons i de par­ti­cu­lars. S'està fent una cam­pa­nya de mece­natge per pro­moure l'apa­dri­na­ment d'alguns tubs dels més grans. El pro­per dia 20 de juny, a la plaça de l'església, hi haurà dotze hores segui­des de música, des de les deu del matí, per sen­si­bi­lit­zar la gent davant d'aquesta neces­si­tat. Cal que els llo­re­tencs par­ti­ci­pin en la res­tau­ració d'aquest ins­tru­ment que per­met fer con­certs que també atra­uen els turis­tes. Per això fem la pre­gunta. Esta­rem, real­ment, d'orgues?