“Uh! Oh! No tinc por!”

Escriuré de la feina que fa i ha fet el Club Super3 i par­laré del suport musi­cal que a nenes i nens, joves i no tan joves, ens dóna amb una de les ban­des sono­res musi­cals impres­cin­di­bles aquests dies de pel·lícula: Uh! Oh! No tinc por! En aquest país, Cata­lu­nya, i en aquest con­text geogràfic i polític, les Espa­nyes, gene­ra­ci­ons i gene­ra­ci­ons han/hem nas­cut, vis­cut i mort amb la por al cos. Només cal recor­dar que des del 1249, a la Corona d'Aragó, i des del 1478, a tota la monar­quia hispànica, i fins al 1821 –abans-d'ahir– la Inqui­sició era vigent a la península Ibèrica i no m'estendré amb el que va repre­sen­tar i ha repre­sen­tat per con­fi­gu­rar una manera de veure les coses, aquí i allà, perquè és evi­dent. Molt més recent­ment, els que tenim ja una edat i hem nas­cut i vis­cut sota el règim repres­sor de Franco feina hem tin­gut –i tenim– d'espol­sar-nos qua­ranta negres anys de sobre... Després, un cop assas­si­nat el dic­ta­dor –com va titu­lar Fran­cesc-Marc Àlvaro un dels seus lli­bres– la por al cos va venir per com ges­ti­o­nar l'ano­me­nada tran­sició del 1978..., per la por als comu­nis­tes i la inse­gu­re­tat..., i no va pas­sar res, col·lec­ti­va­ment par­lant, mal­grat les violències exer­ci­des. Oh!, no tinc por! A Girona, el pri­mer alcalde democràtic, el 1979, va ser un jove de 31 anys que encapçalava la can­di­da­tura soci­a­lista que la nit elec­to­ral salu­dava la ciu­tat amb el puny alçat al cos­tat d'un vell comu­nista, el també nou regi­dor democràtic Para­rols. Els soci­a­lis­tes havien obtin­gut nou regi­dors, insu­fi­ci­ents per a la majo­ria abso­luta, però els bons resul­tats del PSUC, que en va treure qua­tre, els van per­me­tre arri­bar ràpida­ment a un acord i asse­gu­rar l'alcal­dia per al jove Nadal. Oh!, no tinc por! El 1981, un cop d'estat de fireta (vist des d'avui) va tor­nar a fer-nos tre­mo­lar i ens en vam sor­tir. Imme­di­a­ta­ment després, la por venia perquè venien més soci­a­lis­tes; recor­deu/recor­dem?, parlo de l'inex­pert González i el temi­ble Guerra... i què va pas­sar? Oh!, no tinc por! A Cata­lu­nya vam tor­nar a patir aquesta por atàvica al canvi quan el govern de la Gene­ra­li­tat va caure en mans d'un Mara­gall amb el tri­par­tit, que sí sumava. Oooh!, no tinc por! I quan el 9-N ens vam dir que havíem de que­dar-nos a casa, vam deso­beir un bon gra­pat de super­ciu­ta­dans influ­en­ci­ats per la cançoneta, tal com fem ja fa un gra­pat d'anys al vol­tant de l'11 de setem­bre: Uh!, oh!, no tinc por! I ara, deter­mi­nats mit­jans de comu­ni­cació i ter­tu­li­ans (els autèntics gua­nya­dors de les dar­re­res elec­ci­ons) ens volen tor­nar a ficar la por al cos... Oh!, no tinc por!