Indignat

Estic indig­nat. Ja saben que ara s'ha sabut que el govern va encar­re­gar, l'any 2007, un informe molt útil per saber què pen­sa­ven els peri­o­dis­tes d'aquest país sobre el tri­par­tit. Van pagar 27.000 euros –sí, sí, 27.000 euros– per un informe on es dedi­ca­ven a dir obvi­e­tats com ara que el peri­o­dista Vicenç Villa­toro és pro­per a CiU (no els devia cos­tar gaire d'ende­vi­nar, si es té en compte que va ser dipu­tat d'aquesta for­mació del 1999 al 2002), que Antoni Puig­verd s'havia decla­rat a La Van­guar­dia en con­tra del pacte d'esquer­res o que Iu Forn de tant en tant dei­xava anar alguna arenga des de l'Avui. Ahir es va saber que han «espiat» tot­hom: Màrius Carol, Fran­cesc-Marc Àlvaro, Fer­nando Ónega o els que ja els he citat ante­ri­or­ment. Fins i tot van ana­lit­zar Pilar Rahola. I jo em pre­gunto: si fins i tot van «espiar» la Rahola, per què carai a mi no em van espiar ni surto a cap informe? De què ser­veix tant temps fent aquest Apunt i car­re­gant tot sovint con­tra el tri­par­tit perquè després ni t'espiïn. No hi ha dret. Ho ente­nen, no, que esti­gui indig­nat? No sóc ningú.