La mutació del procés

Si una conclusió dels resultats electorals del 24-M és un veritable despropòsit, al meu entendre, és dir que el procés sobiranista n'ha sortit afeblit. N'hi ha prou de recordar la victòria de CiU –per molt que hagi perdut Barcelona–, el miler de regidors guanyats per ERC –que ja és segona força a l'àrea metropolitana– i l'emergència inqüestionable de la CUP. El procés és com l'energia, ni es crea ni es destrueix, es transforma. I crec que muta cap a l'esquerra, la qual cosa és positiva perquè eixampla i equilibra el sobiranisme, ja que si en algun front era més dèbil era a l'esquerrà. Una altra cosa és que la conseqüència, especialment després del 27-S, sigui que el lideratge hagi de ser més compartit entre diversos actors polítics, a més, per descomptat, de la societat civil. Això caldrà veure-ho i la ciutadania decidirà. Però la pluralitat en el lideratge, si es confirma, pot ser molt bona des de la base de la lleialtat al procés de totes les forces al marge dels resultats electorals que cal esperar. D'altra banda, la irrupció de Barcelona en Comú amb la victòria a la capital catalana encara fa més complex el mapa polític. Però no és cert que la victòria d'Ada Colau hagi fet ressorgir l'eix social a Catalunya com a ariet contra l'eix nacional. Perquè, a més dels aspectes identitaris, la lluita social i per la regeneració política, la transparència i la qualitat democràtica han estat íntimament lligades des del primer moment a l'emergència del moviment independentista. L'estat propi es vol per millorar les condicions de vida de la gent i assegurar el futur dels nostres fills, i aquesta idea ha estat àmpliament expressada des d'Ara És l'Hora, l'ANC, Súmate i tantes altres entitats o partits. Ara toca fer valedors del procés aquells que posant l'accent en l'eix social han de tenir present que sense independència no és possible més justícia social i una democràcia real. I només un compromís clar i explícit amb el procés farà creïble la seva voluntat de solucionar els problemes de la gent.