Opinió

El magma dels pactes

La geografia dels pactes és tan diversa que ningú no podrà extreure gaire lliçons de la geografia municipal resultant en relació amb el “procés”

Avui es cons­ti­tu­ei­xen els nous ajun­ta­ments sor­tits de les elec­ci­ons del pas­sat 24 de maig. Les dese­nes elec­ci­ons des de les ja molt llu­nya­nes del 3 d'abril de 1979, i que ens por­ta­ran al final d'aquest man­dat a qua­ranta anys de democràcia muni­ci­pal.

La pri­mera qüestió que vull comen­tar són els resul­tats i les reac­ci­ons que han pro­vo­cat. Sem­bla que hi ha gent que opina que els resul­tats tenen un valor o un altre segons quina sigui la can­di­da­tura gua­nya­dora. Des d'aquest pen­sa­ment esbi­ai­xat, s'han posat en dubte alguns resul­tats i s'han qüesti­o­nat, abans del con­trast amb la rea­li­tat, els postu­lats d'algu­nes can­di­da­tu­res rup­tu­ris­tes. Sem­bla com si haguéssim obli­dat que el pacte democràtic con­sis­teix jus­ta­ment a ator­gar als pro­ces­sos elec­to­rals un valor arbi­tral, de dic­ta­men de la con­fiança dipo­si­tada d'unes elec­ci­ons a unes altres. Ningú no pot dis­cu­tir un fet ina­pel·lable: els resul­tats són els que són i mar­quen l'agenda muni­ci­pal per als pro­pers qua­tre anys. Feli­ci­tats, doncs, a tot­hom qui ha obtin­gut l'aval de les urnes.

Al vol­tant d'aquests resul­tats hi ha una segona con­si­de­ració: el sis­tema de repre­sen­tació ha produït un mapa elec­to­ral molt frag­men­tat, amb retro­ces­sos molt evi­dents dels par­tits històrics i hegemònics fins ara. Cal dir que hi ha qui es lamenta d'aquest retrocés i, fins i tot, gent influ­ent en el sis­tema esta­blert, que ha con­tribuït al des­gast i al des­pres­tigi d'aquests par­tits històrics, ara sent nostàlgia de majo­ries pas­sa­des. Però cal dir, de manera irre­fu­ta­ble, que els retro­ces­sos s'han gua­nyat a pols, per mèrits pro­pis, per inca­pa­ci­tat de lle­gir ade­qua­da­ment els can­vis soci­als i, encara més, per una total inca­pa­ci­tat de mesu­rar l'impacte de la crisi en el nivell de cons­ci­en­ci­ació política de moltíssima gent.

Ningú no pot dub­tar que els resul­tats són l'expressió més genuïna de la veu del poble; una veu hete­rogènia, dis­persa, amb accents molt diver­sos i que com­por­ten un fet deci­siu: una esmena a la tota­li­tat a l'aco­mo­dació, l'anqui­lo­sa­ment, la buro­cra­tit­zació i la pèrdua de sen­si­bi­li­tat i sen­tit col·lec­tiu de la res­pon­sa­bi­li­tat.

Ara, però, ha arri­bat l'hora de la veri­tat. Des d'avui mateix hi haurà noves alcal­des­ses i nous alcal­des. En molts casos sense majo­ries clares i, per tant, amb la neces­si­tat de con­fi­gu­rar governs esta­bles per mitjà de pac­tes. Pac­tes que han estat, des del mateix 24 de maig fins avui, en boca de tot­hom; molts recla­mant un valor abso­lut a la llista més votada i deni­grant els pac­tes per ells matei­xos, però la llei i el sis­tema elec­to­ral són els que són i donen peu a tota mena de com­bi­na­ci­ons.

Si alguna cosa posen de mani­fest els pac­tes és el valor, molt rela­tiu, del caràcter ple­bis­ci­tari que es pre­te­nia apli­car a aques­tes elec­ci­ons i als pac­tes poste­ri­ors. La dimensió local i per­so­nal ha pesat més que la dimensió naci­o­nal, i no podia ser d'una altra manera. La geo­gra­fia dels pac­tes és tan diversa que ningú no podrà extreure gai­res lliçons de la geo­gra­fia muni­ci­pal resul­tant en relació amb el “procés”.

Aquesta és la lec­tura que recla­men els pac­tes d'esquer­res, inclosa ERC, tren­cant la lògica naci­o­nal que pre­te­nia impo­sar un pre­sumpte pacte apriorístic entre CiU i ERC. Aquests pac­tes han vol­gut evi­den­ciar la fi de les velles majo­ries i, en alguns casos, són el càstig directe a les males pràcti­ques o a les ide­o­lo­gies exclo­ents i sectàries.

Veu­rem també, amb l'argu­ment de l'esta­bi­li­tat i la gover­na­bi­li­tat, molts pac­tes de la tan bes­can­tada soci­o­vergència. Els soci­a­lis­tes, per exem­ple, no neces­si­ten cap pacte a Gra­no­llers i a Santa Coloma de Gra­me­net, on l'alcalde i l'alcal­dessa, res­pec­ti­va­ment, han fet resul­tats nota­bles i excep­ci­o­nals. Però, en canvi, fora de l'àrea metro­po­li­tana, els soci­a­lis­tes pac­tant amb CiU han anat a bus­car l'apun­ta­la­ment de les seves feble­ses i la neces­si­tat de no per­dre tan­tes esfe­res de poder. Això val pel PSC, però des d'una posició lleu­ge­ra­ment més domi­nant val també per CiU.

Final­ment, doncs, una geo­gra­fia vari­a­ble, i una geo­me­tria, ens por­ten a espe­rar el con­trast amb la rea­li­tat per des­men­tir o con­fir­mar els aspec­tes més ter­re­nals de la nego­ci­ació dels pac­tes i des­co­brir l'autèntica sen­si­bi­li­tat muni­ci­pa­lista dels uns i dels altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia