El que necessitis, Carme

Ben­vol­guda Carme. Ben tor­nada. Suposo que deus neces­si­tar alguna cosa de nosal­tres, que hagis vin­gut per aquí a anun­ciar-nos els teus plans. Ja hi estem acos­tu­mats. Sol pas­sar més o menys cada qua­tre anys. Sí, en Miquel t'ha dema­nat un favor, ja ho sé: que siguis la can­di­data del PSC en les elec­ci­ons gene­rals. És que en Miquel, des que és el que mana més en el par­tit, està fent una pro­funda reno­vació de noms i d'idees. Sí, ja sé que no ha començat pre­ci­sa­ment per ell mateix ni per tu, ni tam­poc per les idees, però les reno­va­ci­ons de veri­tat no es fan en qua­tre dies. Encara podeu per­dre uns quants vots més per tenir temps d'apro­fun­dir-hi, suposo. Posats a reno­var, en José Zara­goza no seria un mal cap de cam­pa­nya.

Ai, allò que et deia al prin­cipi, que deus neces­si­tar alguna cosa, que hagis tor­nat a treure el nas per aquí. Jo, de vots, no te'n puc donar, però alguns en tindràs, dona. Els sufi­ci­ents per tenir un escó a Madrid i per defen­sar afer­ris­sa­da­ment els interes­sos de Cata­lu­nya com sem­pre has fet. Bé, menys quan el Cons­ti­tu­ci­o­nal va tom­bar l'Esta­tut i a tu et va sem­blar que només havia tocat minúcies sense importància. Això era quan havies acon­se­guit la màxima repre­sen­tació per a la sucur­sal cata­lana del par­tit, aquells for­mo­sos 25 dipu­tats. I entenc que, a més, haver d'exer­cir de minis­tra de Defensa i defen­sar segons què no és fàcil. També és cert que, excep­ci­o­nal­ment, tam­poc no vas defen­sar gaire Cata­lu­nya la legis­la­tura següent, la que et van des­a­parèixer ni més ni menys que 11 dels 25 escons i la que vas deci­dir, el 2013, dei­xar l'escó per anar-te'n a Miami. I també segur que vas per­dre la lluita per lide­rar el PSOE per massa cata­lana. I això que el teu dis­curs de can­di­da­tura va ser dels més afec­ta­da­ment com­mo­ve­dors que mai he rigut, ai, volia dir sen­tit. I entenc que va ser un lap­sus, com el que he tin­gut jo ara, que en la pas­sada Diada Naci­o­nal anes­sis a parar a Tar­ra­gona a l'acte de Soci­e­tat Civil Cata­lana. Si no fos per aques­tes comp­ta­des excep­ci­ons, series la defen­sora número u dels interes­sos de Cata­lu­nya.

Però ara sí que ho faràs. Em va agra­dar molt que l'altre dia digues­sis que “els cata­lans i les cata­la­nes han de ser la punta de llança” per fer fora Rajoy, que repre­senta “una cor­rupció sistèmica” i la “dis­cri­mi­nació a Cata­lu­nya”. Total­ment d'acord, Carme. Més o menys igual una cosa i l'altra que en el teu par­tit. Això sí, sens dubte que amb la teva elecció com a cap de llista el fede­ra­lisme per fi serà una rea­li­tat pal­pa­ble. Ningú que hi cre­gui tant com tu per impo­sar-lo.

Doncs res, Carme, això que et deia: per al que neces­si­tis, aquí esta­rem. O pot­ser ja no.